Divendres que ve s’acaba la llarguíssima travessa del desert que per al Baxi Manresa ha estat el tancament al públic del Nou Congost. Serà un moment especial. Altres clubs han viscut els seus moments de retrobament molt abans. Per a la competició senyera de la ciutat, el moment ha tardat una temporada i mitja a arribar. El retrobament serà parcial, atès que només es permet encara ocupar un 30% de les localitats del pavelló, però jugar davant de 1.400 persones serà molt diferent que jugar davant de seients buits. Com era d’esperar, les localitats posades a la venda han estat ocupades ràpidament pels abonats. Era d’esperar atès el compromís demostrat pels fidels de l’entitat, una part molt substancial dels quals han continuat pagant quotes per assistir a un pavelló tancat. A l’interior, això sí, l’equip feia una magnífica temporada. Divendres, un partit contra el València marcarà un abans i un després. Serà dels partits que els que hi assisteixin recordaran per sempre. Tant de bo el retrobament sigui, també, l’inici d’una gran remuntada de la normalitat.
