Sant Benet a la seva Regla, un text d’una gran saviesa i d’una més gran humanitat, ens presenta les grans línies que ajuden els monjos a ser deixebles de Jesús. Per això el pare dels monjos d’occident ens parla del silenci, l’obediència i la humilitat, la pregària i el treball, la correcció fraterna (per afavorir la comunió dels germans) i la manera d’admetre els candidats. La Regla també ens mostra com ha de ser el prior, el majordom, els porters del monestir i l’abat.
Pel que fa a l’abat, Sant Benet defineix en dos capítols de la Regla (el 2 i el 64) com ha de ser el pare de la comunitat. L’abat, que «ha d’acomplir amb fets el nom de superior» (2:1) i que «fa les vegades del Crist» (2:2), ha de mostrar «totes les coses bones i santes més aviat amb fets que no pas de paraula» (2:12). A més, l’abat, que cal que «s’adapti a tothom» (2:32), ha «de ser més estimat que temut» (64:15) i no ha de fer mai «accepció de persones» (2:16), fins al punt que «si un esclau entra al monestir» Sant Benet demana a l’abat «que no li anteposin l’home lliure» (2:18).
En relació a la seva elecció, la Regla estableix que ha de ser escollit abat «aquell que tota la comunitat s’hagi elegit de comú acord» (64:1), en un procés totalment democràtic. Tot i que Sant Benet també preveu una excepció: que l’abat sigui elegit per «una part de la comunitat amb més bon criteri» (64:1).
Sant Benet demana que l’elecció de l’abat es faci «tenint en compte el mèrit de vida i la saviesa de doctrina del qui hagi de ser constituït, encara que sigui l’últim per ordre de comunitat» (64:2).
Com deia el subsecretari del Sínode dels bisbes, mossèn Luis Marín, en relació amb aquesta assemblea (i ho podem aplicar a l’elecció abacial) «no és parlamentarisme ni confrontació, sinó discerniment en l’Esperit i corresponsabilitat d’acord amb el carisma de cadascú». Per això els monjos, per elegir un nou abat fem un profund i intens procés de discerniment, per tal d’escollir el pare de la comunitat.
I és així com en l’elecció del passat dia 15, va sortir elegit com a nou abat de Montserrat el P. Manel Gasch. Nascut a Barcelona el 1970, el que serà l’abat del mil·lenari, fins ara havia estat l’ecònom de la comunitat i abans prefecte de l’Escolania.
És important destacar que la Regla estableix un procés democràtic en l’elecció de l’abat, (sense pressions ni ingerències externes), sense campanya electoral ni candidats, per no caure en l’error dels apòstols Jaume i Joan, quan demanaren a Jesús de seure l’un a la seva dreta i l’altre a la seva l’esquerra en la seva glòria (Mc 10:36). Perquè cal recordar que en el seu ministeri abacial, l’abat no és l’amo de la comunitat, sinó que és el primer servidor, aquell germà al qual «més li pertoca servir que manar» (64:8).
Cridat com els profetes, el nou abat pot fer seva la pregària de Michel Quoist: «Senyor, m’has atrapat i no he pogut resistir-te. M’has aconseguit. Has guanyat tu. I llavors has posat damunt meu el teu esguard d’amor».
