Tres pals, això és el que vol dir la paraula llatina, tripalium; en lloc d’una creu, s’agafen tres pals que esdevenen un instrument de tortura al que s’hi lliga una persona; no queda clar si va ser inventat abans amb anterioritat o posteriorment a la creu. Aquesta persona era lligada, pateix, té dolor, està turmentada pel patiment. Segons la majoria de sociòlegs, en els primers segles de l’era cristiana, «tripalliare» era torturar amb el tripalium; se suposa que alguns erudits, amb tot el sarcasme de què eren capaços, varen utilitzar aquesta paraula per dir que anaven a treballar (tripalliare). Altres erudits, en franca minoria, esmenten que treball prové de la paraula llatina trabis, o sigui, trava o impediment, personalment i inclús badant, em quedo amb l’instrument de tortura, el tripalium; encara que, excepte alguns dies o períodes molt concrets, anar a treballar, per mi, no hagi sigut cap tortura, he tingut la sort de tripalliare en allò que em fa il·lusió i que en cas de reencarnació, repetiria.
Després d’aquesta introducció s’amaga la voluntat de badar en l’evolució del treball, el teletreball! La situació de pandèmia de la covid-19 ha esperonat i facilitat aquesta mena de treball i ha generat llargues discussions en tertúlies i en fòrums sociològics si ha sigut beneficiós o saludable per les persones que s’han vist obligades, heus aquí un matís, o empeses a fer teletreball. Com tot, doncs, depèn. I els efectes en la productivitat i la comunicació interna i de relacions de les empreses?
La revista Nature Human Behaviour publica un llarg article sobre aquesta qüestió, intento fer-ne un resum. Els resultats suggereixen que el treball remot, a les empreses, va provocar que la xarxa de col·laboració es tornés més silenciada, amb menys vincles i que, en canvi, s’establissin unitats formals o forats estructurals a la xarxa de col·laboració informal i que aquestes unitats es connectessin més densament. La xarxa empresarial es va tornar més estàtica, amb menys freqüència de comunicació. Aquest patró de col·laboració dificulta la transferència de coneixement i redueix la qualitat de la producció dels treballadors.
Els resultats indiquen que el canvi cap al treball remot a tota l’empresa va fer disminuir la qualitat de la comunicació. Els mitjans de comunicació que feien servir els treballadors no només eren menys freqüents i adequats al moment en què es necessitava relacionar-se, sinó que també eren menys «rics» (per exemple, correu electrònic i missatgeria instantània). Aquests canvis en els mitjans de comunicació dificulten la transmissió i el processament d’informació complexa per als treballadors. Una política permanent de treball a distància pot posar en desavantatge, a les empreses en dificultar la col·laboració i l’intercanvi d’informació per als treballadors.
Cal considerar que l’estudi està fet en grans empreses, de més de 50.000 treballadors, dimensió americana, i amb visió, no baixa a analitzar què passa amb el tripalladors, les persones.
