Als vint anys tenia les coses molt clares i estava convençut que les generacions anteriors no podien entendre les meves raons. Pares i avis eren fills de les pors i les misèries de la guerra i la postguerra, que els havien transformat en éssers temorosos i reprimits, mentre que nosaltres portàvem les banderes de la llibertat, l’agosarament, l’experimentació, la revolució i l’excavació dels empedrats per buscar-hi la platja. D’això en fa quatre dècades i mitja i en aquest temps dec haver viatjat a l’altra banda de l’equació, perquè no em sento preparat per comprendre la generació dels qui ara en tenen entre vint i trenta. No entenc, per exemple, que no aprofitin l’ocasió de vacunar-se contra la covid. És gratuït, és còmode, ja no cal ni cita prèvia, et presentes i t’immunitzen, però malgrat totes aquestes facilitats les dosis caduquen a les neveres del departament de Salut mentre els qui les haurien de rebre socialitzen sense mascareta ni distància. Els de la meva dècada ens esgarrifem, tenim ganes de trobar-los per esbroncar-los, però segur que no ens farien cap mena de cas. Els governants no saben com arribar a aquesta gent que s’informa de la vida per TikTok i es belluga en ramats conduïts per pastors digitals amb pseudònim. Un vespre n’apareixen vuit mil a un campus universitari disposats a passar una nit de festa i ningú no sap d’on han sortit. Se’n van al matí i l’autoritat continua sense entendre res. D’aquí a un parell de dècades aquesta generació fornirà les institucions de govern; seran consellers, alcaldes, jutges, caps de policia, directius d’empresa, i un es pregunta si continuaran informant-se per TikTok i seguint líders anònims que els guien pel mòbil. També els pares i avis de la meva joventut es preguntaven si posaríem seny, i heu-nos aquí. Fent memòria, em veig a mi mateix convençut de ser indestructible i d’estar en possessió de la veritat. Prudència, moderació? Això era per als acoquinats de la vida.
