El procés per a la transformació del carrer Guimerà està fent aflorar un debat sobre les prioritats de la ciutat. Unes prioritats, desinteressades o interessades, en funció de la posició de partida. Si ens situem en l’òptica del millor per a la ciutat, sempre hem manifestat que per a la futura illa de vianants tant el model A com el B (amb el pas del bus o sense) són equivalents i indistintament bons. L’un resol millor unes problemàtiques i l’altre en resol unes altres. No existeix una opció A+B perfecta. Hem d’estar tranquils pel que fa a la decisió final. La ciutat, la comarca, tots guanyarem una illa de vianants i comercial, un projecte pendent de fa dècades i que es farà realitat, indistintament del model.

Amb raó o sense raó, si la ciutat té capacitat de participació, debat, reflexió i, finalment, decisió, la maduresa democràtica brillarà com una estrella. Tothom ha d’opinar. Tot és important. Ara bé, en clau positiva, en clau constructiva. En clau imaginativa. Sí, imaginativa, perquè no és el mateix desacreditar que defensar amb arguments positius el model A o el model B. Proposeu debat? Benvingut serà. D’això es tractava!

L’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa un procés participatiu, amb sessions obertes a tothom (àmpliament difoses per tots els mitjans) i amb enquestes a la ciutadania, treballades pel conjunt de l’equip de govern, que es poden respondre per Internet i presencialment, amb enquestadors al carrer Guimerà. No estem fent un referèndum. Des del primer dia, els objectius han estat inamovibles: recollir l’opinió de la ciutadania, que serà important i es tindrà en compte per prendre la decisió final. Demanar l’opinió, tenir-la en compte per prendre decisions. Des del moment zero. S’ha de desmentir rotundament que hi hagi hagut cap canvi de criteri ni de sistema a mig procés. Llegiu, si no, la informació que es va emetre des de l’Ajuntament de la presentació inicial, escolteu el vídeo que vam publicar i que corre per les xarxes.

Malauradament, el procés s’ha posat en qüestió per part d’alguns agents de la ciutat. S’han emès judicis de valor sense mesurar, o potser sí, els efectes que tenen sobre la maduració de decisions compartides per a la millora de la ciutat. Uns quants volen decidir sense la resta? Trobo a faltar sortir al carrer a demanar i defensar, òbviament amb raons (sense no s’hi val) com vols el teu entorn, i que hi hagi el retorn i l’explicació raonada de la decisió que es pren. Potser no serà del grat de tothom. No passa res, per això estem. Però si en un procés de participació hi ha un posicionament d’un col·lectiu que desacredita el procés, i no està fonamentat, només es pot entendre com una campanya de desactivació i de contaminació del resultat. Penso, sincerament, que el que cal és defensar postures constructives: endavant els defensors del model A o B, amb arguments i no desqualificacions.

Per als que em classifiquen en el model A o B. Perquè ja m’han col·locat a tot arreu. No perdeu el temps. Desacreditar és un dels recursos polítics... I aquí recordo la gent més propera a mi que em desaconsella que participi en política. I els responc amb tot l’amor del món que tranquils, efectivament em desacrediten a mi, però també a tu, a ells i a tothom. Desacreditar gratuïtament és destruir el nostre sistema. Així que seguiré sent constructiu. Sempre. Perquè aquesta és la meva manera de ser. L’enquesta que s’està fent a peu de carrer és per a tothom, també al servei del comerç. Els comerciants disposen dels qüestionaris i els poden retornar als enquestadors abans del dia 30. I sí, l’enquesta és rigorosa. És clar que parla de l’illa de vianants i del bus: d’això parlem, oi? Recordeu que les primeres qüestions de l’enquesta són per identificar el perfil de l’enquestat. Tindrem enquestes on s’identifica veïns, vianants, usuaris de bus, comerciants, transportistes, i altres, cosa que ens permetrà situar el valor i la proporció de les respostes. I tal com ens hem compromès, els resultats detallats es faran públics.

No se si soc capaç de fer dubtar a un govern o a un alcalde, però sí que dubto d’algunes actituds de comunicació i participació democràtica. He estat present en totes les presentacions del procés, totes. He escoltat moltes opinions i he gaudit del silenci i la mirada de qui escolta, del discurs de qui defensa A o B, de les preguntes, dubtes, incerteses i d’altres sensacions que trobo a faltar tancat en un despatx. Està sent un procés ric que ha d’alimentar un canvi en les maneres de prendre decisions. Alguns de nosaltres creiem que les coses no són binàries. Tampoc la decisió sobre el carrer Guimerà. I que cal fomentar que la ciutadania comparteixi la complexitat i prengui consciència que la decisió afecta el conjunt de la ciutat, i més enllà.