Si de sobte haguessin de marxar de casa per no tornar-hi, què agafarien? Quins objectes, estris o documents imprescindibles posarien a la maleta si els diuen que un cop tanquin la porta de la llar no hi tornaran a entrar mai més? Són preguntes que em venien al cap en veure els habitants de la urbanització de l’illa de la Palma que estava a punt de ser engolida per la lava destructora que, malgrat el pas lent, avançava sense que ningú, ni les màquines més sofisticades, sigui capaç de desviar la seva trajectòria. En un primer moment, els veïns van haver d’abandonar per precaució les parets en les quals havien construït un projecte de vida. Però no es pot lluitar contra el volcà, només fugir, i van tornar a avisar els veïns per deixar-los entrar a casa només una hora per agafar allò imprescindible perquè no hi tornaran. Quins pensaments ocupen la ment en aquests instants? Elaborem llistes per tot. A l’hora de comprar, per a les tasques pendents durant la setmana o de les sèries que ens recomanen. Però aquesta és diferent, potser la més important, què agafar per dir adeu a la vida que portaven fins ara i iniciar-ne una altra de futur incert que no havien previst ni tan sols uns dies abans. Suposo que són moments de tants interrogants que no hi ha temps d’assimilar què suposa tenir només uns minuts per abandonar la llar, i es va al gra tot recollint llibretes del compte corrent, targetes de crèdit, roba... Però la casa pot explicar part de la vida d’algú. És probable que en la fugida desesperada a la maleta no hagin cabut les fotografies de familiars, els llibres amb els quals van riure i aprendre, coixins del sofà en el qual s’havien estirat les tardes de Netflix, les copes amb les quals van degustar un bon vi amb amics, o les figuretes de record que havien comprat a cada un dels països on havien anat de viatge. En veure les imatges de gent carregant furgonetes vaig pensar si, malgrat el comiat precipitat, van tenir uns segons o dos minuts de pensar en les anècdotes viscudes a la cuina, al menjador o a l’habitació. En les converses amb els veïns i coneguts que formaven part de les seves vides. Persones que ara romandran en el record i que, si es troben, serà per recordar vells temps. El volcà servirà per omplir minuts de televisió, perquè els geòlegs facin nous avenços, però també dona lliçons d’humanitat, tal com ha passat amb la covid. I és que, fins i tot, les coses que semblen immutables de cop i volta poden fer un gir de 180 graus. I només hi una opció, mirar endavant tenint present tot el camí recorregut i els qui n’han format part.