El polígon industrial d’Olvan és, des de fa anys, la via més clara, i gairebé l’única, de què disposa el Berguedà per oferir sòl industrial interessant als empresaris que vulguin instal·lar-se o créixer a la comarca. Esdevé, així, un equipament crucial per poder continuar mantenint viva la vocació industrial de la comarca, que és secular, és real i és irrenunciable: el Berguedà té en el turisme una palanca de futur claríssima que cal explotar, però aquesta no pot ser la seva única aposta. La indústria, com ha demostrat clarament la crisi de la pandèmia, és menys volàtil que el turisme i aporta més valor. Qualsevol territori voldria tenir una tradició industrial de la qual partir, i el Berguedà la té. És un capital que no es pot devaluar. Paradoxalment, però, el soci principal del projecte, l’Institut Català del Sol, no ha jugat fort a favor d’aquesta vocació industrial. La seva posició al polígon sempre ha estat tèbia i desmenjada. Ara sabem que hi ha més demanda que espai disponible. El Berguedà no s’ho pot permetre. Un territori que vagi sobrat, potser sí. El Berguedà, no. Catalunya, no. Cal tant sòl com es pugui ocupar. Qualsevol inversió perduda serà una irresponsabilitat.