Les últimes pluges, l’arribada de la tardor i les primeres fotos a Instagram acompanyades de frases de l’estil «els primers ja treuen el nas» han desfermat la febre boletaire a les nostres contrades. Bona prova d’això són les trucades d’amics i coneguts que resideixen fora de la comarca per fer un sondeig sobre si se’n fan o no se’n fan i on és la millor zona on anar a passar el cap de setmana per omplir la cistella.
I és que el Berguedà, ens agradi o no, és la capital del bolet. Segurament, és un dels potencials que, amb els anys, millor hem sabut tangibilitzar a través d’accions com el concurs boletaire de Puigventós, la campanya gastronòmica de La Cuina del Bolet, que enguany comença avui dissabte, els diferents mercats de bolets, l’oferta agroalimentària vinculada a aquest producte o la Tapa Bolet, que organitzava Berga Comercial en forma de ruta gastronòmica a Berga.
Hi ha, però, una altra cara de la moneda que sempre s’ha de tenir en compte. El bolet ens ha condemnat a aquells de fora la comarca (per dir-ho ràpid i generalitzant) que tinguin una imatge molt reduccionista del Berguedà. En altres paraules, sembla que només tenim bolets i que, fora d’això, poca cosa més hi ha per oferir.
És evident que aquesta idea dista molt de la realitat, però només cal parlar una estona amb qualsevol persona que estigui de visita al Berguedà per veure el pes que el bolet té en el seu imaginari a l’hora de definir la comarca i el seu poder «eclipsador» sobre altres recursos i oferta.
Això vol dir que hem de renunciar al bolet per donar valor a la resta de potencials que té la comarca? Clarament, no. El Berguedà té una posició privilegiada en aquest aspecte, que s’ha guanyat per la bona feina que s’ha fet durant molts anys i des de molts sectors diferents, i cal seguir cultivant-la per mantenir aquest lideratge. En aquest sentit, la no celebració del concurs de boletaires de Puigventós no és una bona notícia.
Ara bé, la clau està en saber replicar, per dir-ho d’alguna manera, el model «boletaire» a altres recursos comarcals amb potencial per generar activitat econòmica i amb potencial per posicionar i donar a conèixer el Berguedà. Un model que, a base d’anys, inversió i accions molt concretes (fires, esdeveniments, campanyes gastronòmiques, etc.) ha acabat donant els seus fruits.
El sector agroalimentari és, potser, un dels que més fàcilment es pot vincular a aquesta imatge de micologia i gastronomia que tenim actualment. Saber aprofitar el bolet com a palanca per donar valor a tot el potencial amb productes de la terra que hi ha i que ara mateix ofereix un valuós entramat de petits productors a la comarca podria ser un punt d’inici.
El què és clar és que s’ha de treballar per no perdre aquesta capitalitat que el Berguedà ostenta merescudament i que ha costat tants anys d’aconseguir.
