L’ús interessat de les xarxes ha convertit l’actualitat en un espectacle que capta la ciutadania per la morbositat de les imatges, per l’especulació dels comentaris, per la simplicitat dels plantejaments, més que no pas pel significat que hi ha en el rerefons. El tractament donat a la detenció del president Puigdemont n’és un bon exemple que, independentment del final «espectacular», demostra la qualitat comunicativa que ens condiciona.
Més: amb l’excusa de l’espectacle visual del volcà canari en erupció, l’actualitat informativa no té cap més element destacat pels mitjans de comunicació. Fa una setmana que vivim angoixats per veure si la lava arribarà al mar i ara ens preocupa saber si el núvol tòxic ens empudegarà l’aire que respirem. L’esgarrifança pel patiment dels afectats l’hem sentida quan s’ha vist la riuada de foc arrasant habitatges i gent plorant. Abans, no. Ni ens hem amoïnat per l’ús que n’han fet els polítics en les visites i declaracions sobre el desastre de La Palma. I són comptadíssimes les reflexions que s’han fet sobre la singularitat de la comunitat canària i les seves reivindicacions.
Un altre cas: encara hi ha qui suca pa amb la renúncia del bisbe Novell fent-hi broma, brometa i poca-soltada, que molta gent aplaudeix i celebra. El que no s’explica és com se senten els afectats per l’acció pastoral del contradictori bisbe durant els anys que hi va ser. Quines conseqüències ha tingut en el funcionament de la diòcesi. Contràriament, allò que ven continua sent la xafarderia d’explicar on viu, què pensen els seus veïns, com vesteix i si es casarà o només conviurà amb la seva parella. No us estranyi que un dia d’aquests aparegui algú que ho sàpiga tot i cobri per explicar misèries humanes en programes de gran audiència.
Amb tres exemples n’hi ha prou per denunciar que el zel posat a donar espectacle comunicatiu no té similituds en el tractament de fets especialment preocupants. Per exemple, l’escandalós increment del preu de la llum. Quan l’hivern que ve la pobresa energètica es manifesti amb més cruesa que mai, serà tema informatiu «espectacular»? Com és que no es reculli la revolta dels empresaris pel preu de l’energia? Quan serà notícia «espectacular» el col·lapse industrial i laboral que està provocant la crisi dels xips electrònics xinesos que no arriben? Borratxos empaitant policies és el més noticiable dels botellots? La irresponsabilitat familiar no és «espectacular»? Que el vídeo que denuncia universitaris mandrosos en l’ús del català circuli com a notícia extraordinària (quan hauria de ser normal i habitual), no mereix anar més a fons? No ens sortirà gratis, no, tant espectacle consentit.
