La UVic-Universitat Central de Catalunya ja no és una petita Universitat, fa uns dies celebrava la cerimònia de col·locació de la primera pedra de la FUB4, el nou edifici del campus de Manresa que acollirà l’oferta formativa en educació i una llar d’infants; mig miler de persones o el que és el mateix, mig miler de futurs i noves propostes obertes a la ciutat. L’alcalde Aloy ho qualificava d’història d’èxit, tan encertat com cert que no és gratuït, un èxit precedit d’una bona gestió, acompanyat per un equip de grau superior en docència, marcat pels valors de la diversitat acadèmica i desenvolupat amb l’esforç que mou les línies de recerca i investigació. Una historia d’èxit que des dels seus inicis ha graduat prop de 6.500 nous professionals en infermeria, administració i direcció d’empreses, fisioteràpia, podologia, logopèdia i educació infantil; d’aquests, els 352 de la promoció 2021 rebran els seus títols el proper dijous al teatre Kursaal, que tornarà a ser escenari, després del parèntesi provocat per l’any pandèmic, de futur i talent amb l’aval d’una universitat que en el darrer rànquing s’ha situat entre les primeres 500 del món.
Que la UVic-UCC ocupi nivells internacionals per mèrits propis, entre ells la seva línia de recerca, situant-se com a quarta universitat catalana i sisena de l’Estat espanyol deixa clar l’èxit, però aquest seria menys important si no fos pel compromís amb la ciutat i el país, que a més de valorar-lo com un dels seus actius més importants, fa estimar-la com a eix vertebrador per garantir l’avenç de la pròpia cultura i identitat.
Gaudeamus, alegrem-nos doncs, però no ens adormim perquè l’èxit cal alimentar-lo; aquesta setmana la UOC anunciava el tancament de la seva oficina a Manresa, una nota fosca entre la brillantor universitària dels darrers temps; i les universitats catalanes són en el punt de mira per la recessió del català a les aules, menystenint-lo per marginació o desplaçant-lo a un segon terme per administració, si emprar el castellà ha de suposar un augment de la matriculació.
La Universitat és l’àgora de la societat, ho serà en la mesura que ens identifiqui com a tal i transmeti la pluralitat de pensament, els valors de la convivència i els nivells de l’excel·lència acadèmica amb l’idioma identitari de l’entorn que li atorga el nom i la valora. En temps difícils per a la preservació de la nostra llengua, la universitat s’ha d’erigir més que mai en defensora del seu ús, convertint-la en llengua principal de relació amb l’estudiant i amb la comunitat, fent-la present a les aules com un dret i no com un privilegi.
Gaudeamus perquè la UVic-UCC és la nostra universitat, una de les millors universitats catalanes... i a Catalunya, «èxit» s’hauria d’escriure en català.
