Avui en dia abunden en excés les persones que es veuen amb cor de fer i de parlar de tot. Prement una tecla al mòbil activen una aplicació determinada per, acte seguit, convertir-se en jutges, periodistes, policies, sociòlegs, psicòlegs... El cunyadisme, que és aquell terme per referir-se al parent de torn que opina de qualsevol cosa, per poc o (principalment) per molt poc que tingui els coneixements bàsics necessaris en la matèria per fer-ho amb una mica de rigor, ha esdevingut el comú denominador d’una generosa porció de la societat en la qual vivim. Tot plegat ha convertit la informació en una massa amorfa que s’ha anat fent gran a força d’anar-hi afegint material, com les pilotes que arrosseguen els escarabats. No cal dir què hi predomina, oi, en aquestes pilotes? Per sort, qui ho vulgui, encara pot trobar la línia que separa el que es diu, sospita, especula, comenta, «m’ha dit algú que conec» o «he sentit a dir», que bàsicament és una bona part del que es penja a les xarxes socials, i el que recullen els mitjans de comunicació de solvència contrastada. No està tot perdut, per tant. Si es busca amb interès, aquesta línia també es pot trobar en moltes altres coses. Per exemple, en la música. El darrer concert on he tingut la sort d’assistir, tot i fer-ho obligada per la feina, va ser dissabte de la setmana passada al Kursaal a càrrec del grup manresà Els Convidats, que van voler commemorar dalt de l’escenari els deu anys del seu comiat. El primer que se’m va acudir quan van tocar els primers acords va ser que allò era l’antireggaeton perquè s’entenia la lletra i la música tenia una melodia. Segons el rànquing de Spotify, les tres cançons més escoltades de l’estiu que vam acomiadar definitivament aquesta setmana van ser la repetitiva Good 4 U, d’Olivia Rodrigo, la nova Britney Spears amb pinta de col·legiala rebel; la guitarrera però també reiterativa Beggin de Måneskin, guanyadors del darrer festival d’Eurovisió, i Todo de ti, de Rauw Alejandro («Como la dieta keto / Por ti me controlo y me quedo quieto / Aunque quiero comerte to’ eso completo / De ese culo me volví un te’co, eh / Micro dosis, rola, oxy / Besando esos labios glossy / Ya yo le di en to’as las posi’») En fi. Davant d’aquest desplegament de creativitat i del que comentava a l’inici dels cunyats, em venen al cap tres màximes de tres persones sàvies que, uns més que els altres, ens hauríem d’aplicar més sovint: no trenquis el silenci si no és per millorar-lo; fer bones preguntes és més important que tenir respostes per a tot i, la darrera, només sé que no sé res, que és just l’antítesi del tarannà predominant. I ja em perdonareu la filosofada...
