El manresà Albert Finestres: «Ja tenim una cultura de l’oli, però no n’estem educats»

Després d’estar molts anys en el món de la moda, per què ara la seva principal activitat és l’elaboració d’olis?

El meu pare ja fa 74 anys que està en el món de l’oli. A Artesa de Segre tenim dues finques, una de les quals és molt gran i hi ha oliveres. Ell havia fet sempre el seu oli i l’anava venent. En els últims 13 anys, els meus germans i jo només hi teníem participació perquè simplement quan sortíem amb amics i familiars distribuíem el millor oli que teníem. El meu pare ja em preguntava si m’hi voldria dedicar, però com que jo estava en el món de la moda no en volia saber res. Però els últims anys ha canviat el món de la moda.

Precisament va estar en el món de la moda durant 34 anys. Ha canviat tant en tot aquest temps per voler girar full?

Quan jo era un nen teníem els armaris buits de roba, com tothom, i no hi havia tanta facilitat per comprar-ne. Ara, però, tothom té els armaris plens i no comprem la roba per necessitat, sinó quan trobem alguna cosa que ens agrada, i segur que estarà d’oferta i amb el preu rebaixat. És clar, és molt difícil aguantar un negoci avui dia quan el consumidor busca bàsicament roba low-cost i quan està de promoció. Abans, el 40 % del producte es venia en èpoques en què s’oferien rebaixes, i el 60 % al preu que tocava. Es podria sobreviure perfectament. Últimament, només el 15 % de la roba la veníem amb el preu de venda normal i la resta era sempre a través de promocions. No es pot mantenir així un negoci.

Vaja, així el món de la moda per als petits comerciants toca a la fi.

Els últims quatre anys vaig detectar que tot anava a menys i no veia un futur en el sector. Vaig tenir un desgast físic i emocional per la meva lluita diària. Jo tenia tres botigues i dues més amb un soci. Ho vaig deixar tot de mica en mica i he anat tancant tots els establiments amb molta pena perquè és el que he fet durant 34 anys de la meva vida. Vaig començar amb el Joan Soler de molt jovenet. Posteriorment vaig ser un dels propulsors de l’expansió de JIP, la casa dels pantalons, on tenia un càrrec com a cap de compres i director comercial durant 25 anys de la meva vida laboral. Vaig plegar perquè veia la mort imminent del JIP i la resta del sector. Els que estan aguantant agonitzen perquè el model de comerç actual està obsolet.

Però la gent continua comprant roba.

Els que se’n beneficien avui dia són marques com Inditex. És a dir, grans empreses que produeixen a Àsia i a països que els costa un texà tres euros i el poden vendre a 20. Si com a comerciant compres un texà a 25 euros i l’has de vendre a 39, no et surten els números. A més, hi has de fer ofertes i rebaixes.

Si la gent fos conscient que aquest model de negoci comporta sous i vides precàries en el país d’origen, no canviaria la forma de consumir?

La gent no té sentiments per aquestes qüestions i compra on li sembla millor i on pot estalviar. I si necessita una camisa, i la pot comprar per 25 euros, en comptes de per 50, i n’hi queda 25 euros per anar sopar, opta per aquesta opció. Jo ho entenc. El que ha fet mal són els hòldings d’empreses amb les quals el petit comerç no pot competir. A més, els joves compren online. Estem en l’era d’Internet i la pandèmia l’ha accelerat més.

Endinsar-se en aquest nou món, el dels olis, com ha anat?

Principalment crec en el producte que elaboro. Sobretot el comercialitzo en restaurants i botigues gurmet. També a molts particulars perquè estic fent una promoció molt extensa a fires per arribar al públic en general. Si t’agrada l’oli, pots entrar a la botiga online per comprar-lo, o directament contactant amb mi. Pretenc arribar a tothom. De moment el projecte dona els seus fruits. De fet, preteníem exportar a altres països.

Per la pandèmia no ha pogut fer-ho?

Exacte. Havíem de ser en una fira important del Japó i hi havíem invertit molts diners per tenir-hi un estand, però no hi hem pogut anar. Volíem que allà la gent ens conegués i poder conèixer distribuïdors, però ara les fires internacionals estan molt parades. Així que he començat l’expansió del negoci amb clients més propers, de la zona on vivim. No podia anar a moltes de la fires internacionals en què hi volia ser present, però la marca està feta i el negoci no pot parar. Ara tinc clients d’Andalusia, una regió on produeixen molt oli, però hi fan hojiblanca o picual, i una arbequina verda com aquesta, produïda a la Noguera i amb una acidesa tan baixa i un final feliç dolç, no la tenen.

Com ha vist canviar el sector de l’oli des que era petit i el seu pare en comercialitzava?

El meu pare venia bidons de 25 o 50 litres. A sota el celler de casa, a Cabrianes, hi ha unes tines on el meu pare hi abocava l’oli, i d’aquí, amb un potet, anava omplint el setrill. Ara hem passat a tenir tres olis diferents, perquè es cullen en diferents èpoques. Abans s’esperava que les olives fossin més madures, això vol dir més suc, i tenia el gust que tenia. El procés de l’oliva ha anat canviant i cada cop es cull més d’hora, més verda, perquè al jovent li agrada un sabor a la boca diferent, amb més carisma i amb diferents sensacions. Aquest negoci tira endavant perquè el jovent té un paladar més curiós.

Tal com passa amb el vi, s’està creant una cultura de l’oli?

Està començant, però no n’estem educats. Encara estem a anys llum del vi, però cal recordar que Espanya és el productor principal del món en oli. Els que en tenen una cultura i es fixen en la qualitat són els grecs, i els que tenen una millor cultura comercial en oli són els italians, que venen a Andalusia i compren camions d’oli amb qualitats diverses i saben fer un molt bon màrqueting.

L’oli català o espanyol està ben considerat?

No, però afortunadament això està canviant. Ara estan més ben considerats els italians que els nostres, però és cert que a Catalunya i Andalusia s’està fent un molt bon oli tot seguint els passos del sector del vi, per fer un paral·lelisme. Fa tres anys altres productors em deien que estava boig i ara no diuen res perquè veuen que el camí és aquest. S’ha de donar una imatge, una qualitat i servir a tot arreu. Si vingués amb un bidó de 50 litres com el meu pare fa 40 anys no vendria enlloc, i en canvi el meu pare en venia camions. Ara hem passat a vendre ampolles de quatre litres o d’un litre, i compres l’oli perquè t’agrada la imatge.

Una de les varietats que ven està elaborada amb olives d’oliveres centenàries?

A Catalunya, a Mallorca i a altres llocs hi ha oliveres mil·lenàries, però les arbequines com a màxim tenen 360 anys perquè els ducs de Cardona van ser els que van portar-ne les primeres provinents de Jordània, i es van plantar a Arbeca. Hi ha altres varietats més antigues a la nostra zona, com les corbelles. Som un país d’olis.

També comercialitza vi.

Sí, a Artesa de Segre hi ha un celler amb el qual col·laborem. Li fem l’oli i a canvi ells em fan els vins, i així amplio el meu mercat de productes. En el moment de cupatge, jo faig les meves barreges i aquell és el vi Viva la Vita, i en fem un vi blanc i un de negre. El blanc és jove, un chardonnay, i porta un cinc per cent de moscat.

Per què vol expandir el negoci al Japó?

A l’Àsia valoren molt l’oli i l’anomenen l’or líquid. És més escàs que aquí. Un directiu d’una empresa em va dir que només hi troba olis barats. Hi ha japonesos que es posen oli d’oliva de qualitat al cap, per als cabells, perquè té unes propietats bestials. I fan els seus massatges.

Caram, quin èxit.

L’oli de la nostra zona podria estar més ben considerat. I si la Denominació d’Origen Pla de Bages fes més coses, crec que estaria més ben valorat.