La mort d’una conductora a Monistrol de Montserrat fa dues setmanes va ser resposta ahir per la plataforma No Més Morts amb un tall a la C-55 que va durar mitja hora i va generar en alguns moments fins a dos quilòmetres de cua. Els talls de carretera no generen gaire unanimitat i abunden els qui consideren que atrapar persones inadvertides i innocents en un embús que els pot complicar molt la vida no és una bona manera de fer simpàtica una causa. Tanmateix, a banda de la idoneïtat del mètode, la protesta és no només legítima, sinó necessària. L’època en què la C-55 era una carnisseria ha quedat enrere com a resultat de les dràstiques mesures que hi ha anat aplicant la Generalitat. Però ni amb això no n’hi ha prou. Els petits accidents són nombrosos, quan es produeixen ara tenen més afectació que mai, i els accidents amb ferits greus o morts no han desaparegut. No n’hi ha hagut prou amb convertir la C-55 en una ratera que no mereix el nom de carretera i on la més petita distracció pot ser premiada amb una multa de radar. I just al costat, l’autopista més cara de l’estat. Efectivament, protestar està més que justificat. És necessari.
