Pere Aragonès afronta el primer debat de política general com a president amb l’oposició situada no pas al davant sinó a la seva esquena. Ja li passa quan s’asseu al banc del Govern i té al darrere els diputats de Junts per Catalunya, i aquesta tarda li passarà quan es planti al faristol i noti al clatell la presència imponent de Laura Borràs a la presidència de la cambra. És l’oposició qui té capacitat de desgastar el cap de govern, i ara mateix aquest concepte no defineix ni els socialistes de Salvador Illa, interessats –igual que els Comuns– a no destorbar una taula de diàleg que ja té prou obstacles, ni els tres grups petits de la dreta, sense capacitat de maniobra. Són els companys de coalició els qui amb més eficàcia i audiència erosionen el president en allò que tots dos consideren essencial.

Avions -Depèn de com es pregunti s’obté la resposta. Una enquesta de La Vanguardia diu que la majoria de catalans està a favor d’ampliar l’aeroport del Prat, però l’alternativa dels enquestadors era entre «evitar a qualsevol preu la seva ampliació» o «ampliació amb el menor impacte ambiental possible», que va guanyar amb un 66%. Què hauria passat si el dilema fos entre «protegir el medi ambient del delta del Llobregat» i «ampliar l’aeroport al preu de destruir espais protegits»? De totes maneres, l’enquesta il·lumina el debat en un aspecte: la majoria no està a favor del decreixement econòmic que defensaven molts manifestants de l’altre diumenge. En la dilema entre ànecs i avions, el tradicional pactisme català diu: espavileu-vos per fer-los compatibles.

Mandonguilles -Tinc un dilema: no m’agrada Vox però tampoc no m’agrada que anomenin carn al que no ho és. I Vox demana que les boles de matèria vegetal comestible no puguin ser venudes amb l’etiqueta de «mandonguilles veganes». Els donaria la raó si no fos perquè desitjo intensament el seu fracàs més absolut en tots els ordres de la política i la seva extinció democràtica per abandonament social.