Sempre m’ha encuriosit saber com la gent endreça els llibres a les prestatgeries. Sé com ho fan a les llibreries i a les biblioteques, i solem donar per descomptat que tothom ho fa de la mateixa manera. És a dir, per ordre alfabètic d’autors, per gèneres o, si és el cas, per llengües. Però també pot haver-hi qui ho faci amb altres criteris: per autors i per autores, per si l’edició és de butxaca o amb tapa dura, per si són llegits o pendents de lectura, per ordre de títols o d’adquisició, per si inclou il·lustracions o és tot lletra, per si són comprats, regalats o manllevats. Després de veure com en certa ocasió algú havia arrenglerat els llibres per l’altura dels lloms (del més alt al més baix), fins és de creure que hi hagi qui pugui endreçar-los pel nom de la cunyada de l’autor o ubicar-los en funció de l’olor que desprèn la cola de l’enquadernació. En el meu cas, tinc tendència a treure a passejar els llibres d’un cap a l’altre de pis. Sedentari com soc, els meus llibres es mouen més que no pas jo i tots tenen el seu lloc, fora de la prestatgeria. A la tauleta de nit, acostumo a tenir-hi llibres de poesia. Soc de son ràpid. Els de filosofia i humor, no sé per què, per a mi són lectures de lavabo. Mentre cuino, m’agrada llegir alguna cosa sobre música o cinema. Quan m’assec al sofà, i depèn de l’hora del dia, llegeixo novel·la, narrativa breu o memòries. Puc llegir Josep Pla en qualsevol lloc i moment, i rarament llegeixo teatre fora de la taula del menjador, en una cadira austera. I jo, que em pensava tenir-ho tot endreçat, ni que fos a la meva manera, després de llegir l’Eroica de la manresana empordanesa Cristina Massanés, ja no sé si rellegir La pesta de Camus al sofà del menjador o assegut a la tassa del vàter.
