El carrer Guimerà de Manresa ha fet córrer rius de tinta, quan el que cal decidir és si el que hi ha de córrer és el bus. Hem passat molts anys i governs municipals sense que ningú s’atrevís a tocar un eix comercial en decadència, prendre una decisió errònia fa por però no prendre’n cap encara en fa més, i si no que li ho expliquin al Centre Històric. Ara semblava que teníem un ajuntament valent, disposat a entomar el comerç, l’urbanisme i la mobilitat per les banyes, fent un ferma aposta per una illa de vianants que, si estan ben pensades, cuidades i dinamitzades, funcionen; però ha tornat a sortir la vella arruga de la política en forma d’enquestes de mal pagador.
Podria entrar a considerar si és adient que tota una ciutat decideixi el futur d’un vial molt concret, o si cal deixar-ho a l’elecció dels seus veïns i comerciants, però no ho faré perquè aquest argument el reservem per a qüestions territorials de més alta volada. Ara bé, una illa de vianants és un espai on les persones, i no el bus, en són les protagonistes; podem parlar d’arbres o zones enjardinades, tipus d’asfalt i mobiliari urbà; però en el concepte «vianant» els busos, que poden circular cent metres més amunt o avall, no hi poden tenir cabuda de cap de les maneres. Ens ho poden posar fàcil si us plau?, és clar que amb les dimensions del carrer Guimerà hem de fer passar bus per bèstia grossa, voler treure-li importància és voler fer entrar el bus per la cabota o fer-nos creure que el farem passar pel forat d’una agulla. Hi passa o no hi passa, deixin de presentar el bus com l’estrella del vodevil i siguin valents per prendre una decisió de govern, que no dic que no sigui complicada. No és fàcil, ho entenc, dissenyar una bona illa implica imaginació i visió de futur –si no n’hi ha on ha de ser-hi, ja la trobarem en altres llocs–, una feinada reordenant línies urbanes, canvis de circulació en alguns carrers, anul·lar alguna zona blava per fer-hi noves parades; però vaja, Déu me’n guard de pensar que la feina els fa por.
Tinc la impressió que ho han volgut fer fàcil, però l’actitud de cagadubtes encara ens ho posa més difícil a les ciutadanes i ciutadans; l’opció fàcil és deixar el bus com està i la difícil és reubicar-ho tot per gaudir d’un carrer comercial sostenible, segur i saludable, segons els seus objectius de ciutat; però és clar, això vol dir més feina i potser algun inconvenient amb alguna empresa de transport o alguna concessionària de zona blava... per dir alguna cosa.
Fàcil o difícil?, de petits a Barri Sèsam ens explicaven molt bé la diferència: Fàcil és sortir a la foto o planificar sobre el programa electoral, difícil és executar tenint les coses clares i prendre decisions valentes. Escollir el camí fàcil no sol ser el més encertat.
