Amic, dir-te en primer lloc que ets un Successor dels Apòstols amb la plenitud de l’ordre sacerdotal, així m’ho van ensenyar i així ho crec.
Sé que estàs en un moment emocional molt fort, però aquesta és la creu tan feixuga que et toca portar. Imagino, des de fa temps que pateixes juntament amb el dolor que has estat passant i que encara passes, però jo només vull compartir la teva creu com ho va fer el Cirineu. Tampoc vull de cap de les maneres posar-me amb les teves decisions personals, però ets Bisbe com també allò de què ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.
També sé del dolor dels teus germans i germanes de les diòcesis de Solsona i d’arreu. De cap de les maneres vull aconsellar-te, només que pensis que a part de tu i jo hi ha molta gent que pot pensar el mateix.
És un mal moment emocional teu i col·lectiu parlar de tota la problemàtica. Saber també que aquests sentiments humans són naturals i moltes vegades esperats que ens desfan la vida, però que tu vols superar després de tants menyspreus que has hagut de suportar.
Jo, bisbe Xavier, vull estar al teu costat per compartir, com he dit abans la teva creu. Tal vegada sembla que el millor és decidir «alliberar-se» d’aquests sentiments sense sentir culpabilitat sobre les coses que estan fora de control. També sé que no pots canviar el passat, però podríem fer coses per avui. Podem demanar perdó o perdonar als altres i a tu mateix.
Bisbe Xavier i amic, t’estimo amb tot el cor, ja que ets encara un digne Successor dels Apòstols sempre sota la mirada amorosa de Jesucrist i la Mare de Déu. Que el Senyor t’ajudi, el demano per a mi, amic bisbe Xavier, la teva benedicció.
