Segueix-nos a les xarxes socials:

Pau Brunet

Responsable de l'edició digital de Regió7

Jo també vull ser rei (o director general)

«Jo vull ser rei», cantaven Els Pets el 1997. Ara que, tal com van les coses 27 anys després, potser un títol monàrquic no és el que més m’entusiasmaria tenir. No diria que no, en canvi, a una direcció general de la Generalitat, un càrrec adjudicat a dit i recompensat amb prop de 90.000 euros l’any com el que Esquerra acaba de regalar a la germana d’Alba Vergés.

Però també, com deien molt encertadament Lluís Gavaldà i companyia, si bé és cert que davant la llei som iguals, ni tu ni jo mai podrem ser reis ni directors generals. Ens falta el requisit indispensable, tenir un carnet de partit. Fa uns anys bromejava amb una companya de professió a qui li preveia un futur esplendorós en una conselleria pel fet de tenir un pare molt ben situat i amb càrrec dins de les estructures d’estat com a representant d’ERC. No vaig errar gaire. El seu germà ha estat fins fa poc secretari general, responsabilitat que va encadenar amb el de director general.

És com funciona el sistema. La Generalitat té uns 500 alts càrrecs que depenen del partit o la coalició de partits que governen i que, cada vegada que hi ha canvi al Palau de la Generalitat, cal repartir de nou. Consellers, secretaris generals, secretaris, directors generals, assessors, delegats territorials, subdirectors generals (que com a requisit han de ser funcionaris), directius de les empreses públiques... En diners, són uns 40 milions d’euros cada any. És lògic que, nomenat un conseller, aquest pugui escollir el seu equip de confiança, però massa sovint, el club l’acaben formant amics de militància, tinguin o no el currículum ideal per al lloc que se’ls ofereix. No és nou, ha passat sempre, amb governs de tots colors. Els membres de la plataforma Institut Ostrom clamen per la professionalització de la direcció pública. Aposten per canviar el procés de selecció discrecional que impera ara per un que exigeixi acreditar les competències. A Portugal, per exemple, un equip extern fa una tria de candidats perquè el polític acabi escollint, un requisit de la UE per concedir-los el rescat financer.

Són dades públiques i interessants de consultar. Josep Maria Alay percep 105.000 euros com a responsable de l’oficina de l’expresident; el director de l’Agència Catalana de Turisme, càrrec que va ostentar el berguedà David Font, es recompensa amb 86.000 euros i ser gerent de la Fundació La Marató de TV3 es cotitza a 90.000 euros. En aquests enllaços es pot accedir a la relació d'alts càrrecs, personal eventual i les seves retribucions  i a la relació del personal directiu de les entitats del sector públic i les seves retribucions.

En molts casos, un alt càrrec és un premi al fet de mullar-te políticament, però un mal vici. Si t’afilies a un partit, tens més probabilitats de que et toqui la loteria que jugant a la Grossa.

Prem per veure més contingut per a tu