La crisi de la pandèmia no tenia condicionants econòmics i aquest pot ser l’argument que expliqui que, a diferència d’altres crisis, la sortida de la sotragada que ha suposat la llarga aturada productiva pugui tenir una represa més accelerada. Ahir es van conèixer els nivells d’atur, i aquesta borsa que és un llast del qual ni Espanya ni Catalunya no es pot despendre, mostra símptomes evidents de millorar. El mes de setembre, l’ocupació va créixer de manera notable, quan amb una economia estabilitzada el que hi ha és un decreixement per la finalització dels contractes de la temporada d’estiu. I el que és important, també: a diferència d’altres crisis, en aquesta sembla que la Catalunya Central es va despertant al mateix nivell que la resta del país, i com gairebé sempre, millor que la xifra d’Espanya. És cert que no tot són flors i violes, que hi ha molts aturats encara i que l’ocupació juvenil, per exemple, no es desencalla. Ahir mateix n’alertaven els sindicats. Però malgrat atendre totes les correccions que calgui fer, benvingudes siguin les dades de l’atur.
