L’entrevista a Joan Calmet, regidor de Seguretat Ciutadana de Manresa, al Regió7 d’ahir, es pot resumir en una paraula: «Impotència», continguda en l’esment de la «sensació d’impotència a la policia que està fent bé la seva feina però que al final consideren que és ineficaç o inútil perquè veuen com passen les setmanes i el problema no es resol i amb unes víctimes que ho passen malament». A Manresa hi ha algunes desenes de persones que amb el seu comportament incívic o delictiu provoquen la major part d’una sensació d’inseguretat basada en fets reals, i sembla com si el sistema no comptés amb les eines necessàries per desactivar-los mentre se solucionen els problemes de fons, que certament existeixen i son la causa de la causa: desarrelament, addiccions, pobresa... L’estat del benestar ha de treballar perquè ningú no en quedi al marge, però l’empatia amb la minoria no ha de ser excusa per desprotegir la majoria que se sent agredida. Un sistema incapaç de neutralitzar un problema tant localitzat, que salta a la vista de tothom, que es reitera a un ritme quasi cronomètric, és un sistema que ha de ser repensat, però mentre es repensa ha de decidir a quines prioritats dedica els seus efectius i si en un moment determinat no val la pena concentrar-los tots en accions puntuals de sanejament de la via pública, sense oblidar en cap cas que estem parlant de persones, probablement víctimes de circumstàncies que no t’hi vulguis trobar. Una cosa no ha de treure l’altra, i les dificultats per encertar les solucions estructurals no són excusa per deixar d’abordar les reparacions parcials de les esquerdes més empipadores, com ho és la inseguretat al carrer i el dret dels botiguers a no ser furtats cada dos per tres. La inacció constitueix un efecte de crida, un «a Manresa no ens empipen», i empipar-los fins l’avorriment provocaria l’efecte contrari. No és, insistim, la solució, però seria una millora per a la majoria dels manresans.
