GOAT, és a dir, Greatest of All Time. Traduït, el més gran de tots els temps. Amb nom i cognom, Pau Gasol. Bye, bye, Pau. Adeu a les sabatilles, pantalons curts i samarreta. Adeu al 16. El pivot de Sant Boi, el jugador amb més talent que ha donat el bàsquet català, es va acomiadar ahir a mitja tarda del món de les pistes i els vestidors. Ho va fer des de l’escenari més important de Barcelona, des del teatre del Liceu, el millor palau per al més gran on la música no tenia colors de club ni notes d’estats.
Sap greu, sí, però és llei de vida. Trobar el moment per al final és difícil, però és evident que l’edat i la resposta física de cada cos marca els límits. Aquella frase que deien els avis ja entrats en l’edat tardoral també es pot aplicar al món de l’esport: de vell no en passa ningú. El món de l’esport ja ha aconseguit que els esportistes tinguin carreres professionals molt més llargues ara que fa uns anys, però sobrepassar els 40 anys jugant és difícil, fer-ho després d’haver passat per greus lesions i dos anys d’aturada és pràcticament impossible. Pau Gasol va haver de deixar l’NBA sense jugar i lesionat, però es va treure el mal regust tornant-se a vestir amb la samarreta del club on es va fer gran, el Barça, i disputant uns Jocs Olímpics, a Tòquio.
Pau Gasol ha estat el més gran a casa nostra en el món del bàsquet, sense cap mena de dubte, i ha dedicat dues dècades a practicar l’esport que més li agrada. No només ha estat el millor aquí, sinó que en el país on l’esport de la cistella ho és tot, als Estats Units, el seu nom té un lloc entre els més grans. Ha guanyat dos anells del campionat americà amb els Lakers i ha jugat en equips com Chicago Bulls, Sant Antonio Spurs, Miwakee Bucks o els Porland Trail Blazers. Té un or mundial penjat al coll, tres europeus, 4 plates i 3 bronzes en Jocs olímpics.
En el moment del comiat, Gasol va voler tenir al seu voltant grans amics, entre els quals el seu company d’equip Juan Carlos Navarro, o companys de selecció com Rudy Fernández i Jorge Garbajosa. I va aprofitar aquest moment per incidir una mica més en aquesta lluita contra l’obesitat infantil, un tema que el té capficat i que treballa conjuntament i per a tot el món amb Unicef. Podria haver estat un mar de llàgrimes per l’emoció del moment, però els ulls del pivot català només van plorar quan va recordar una amic del bàsquet i de fora del bàsquet, el malaurat Kobe Bryant. Diuen els que l’han conegut, que Pau ha estat un gran jugador, però la samarreta sempre ha amagat una gran persona. I aquest és l’èxit que el gran dels germans Gasol s’emporta més enllà de les pistes.
