A les dones se’ns ha exigit més del doble i se’ns ha retribuït molt menys de la meitat. Per tant, la diferència, a més d’abismal, és numèricament desorbitada.

La Dolors Aleu i Riera va néixer l’abril del 1857 a Barcelona. El seu pare era un polític influent i va poder i voler pagar-li els estudis tot i ser dona.

Amb disset anys acabà el batxillerat i ingressà a la Facultat de Medicina. Son pare, per evitar problemes, li pagava dos escortes per anar i tornar de les classes. Amb vint-i-un anys acabà la carrera però no tingué permís per fer l’examen de llicenciatura, fins tres anys més tard. Perquè era dona.

El dinou de juny del 1882 passà l’examen, a Madrid, amb excel·lent. Es convertí en la primera dona llicenciada de l’Estat espanyol. L’octubre del mateix any es doctorà també a Madrid. Quatre dies després de Martina Castells i Ballespí. Va ser així la segona dona doctora de l’estat espanyol.

«De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer» va ser el títol de la seva tesi.

Després s’especialitzà en ginecologia i medicina infantil.

De les tres primeres dones que estudiaren medicina a l’estat espanyol (amb Maria Elena Maseras), totes tres catalanes, únicament la Dolors va exercir la professió amb dues consultes pròpies a Barcelona, durant vint-i-cinc anys: una de pediatria i l’altra de ginecologia.

Es va casar el 1883 i després vingueren dos fills.

També va ser professora d’higiene domèstica a l’Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer fundada el 1885 per la concertista d’ideologia lliberal coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes; una nena prodigi de l’arpa que de gran va ser una activista per l’educació femenina i la millora de les condicions de les dones.

També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat. Amb títols com Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños.

Una de les seves més pràctiques aportacions va ser el fet d’advocar perquè la dona pogués abandonar la cotilla. Aquesta oprimia fortament el tòrax i afinava la cintura de les dones. Però en dificultava la circulació sanguínia i provocava desmais.

Quan el seu fill es va morir, amb vint-i-tres anys, no va poder superar la seva mort i abandonà les seves consultes. No tornà mai més a treballar.

A Barcelona és recordada al Centre Sociosanitari Putget Dolors Aleu. A més, el 2017, el Dia de la Dona Treballadora, s’estrenà a la Sala Maldà, Barbes de balena O de què estan fetes les cotilles, basada en la seva biografia. La protagonista va ser una rebesnéta seva. Dues aules universitàries i una residència de Barcelona, porten també el seu nom.

I és que tot i necessitar escortes i fer l’examen més tard del que tocava, la Dolors va contribuir a ajudar les dones en uns temps molt difícils per a elles. Abans del 1913, l’any que morí.