Estic donant voltes a la situació de l’assistència primària, i cada vegada estic més convençut d’un intent de canvi radical, per la via dels fets, sense donar opcions a protestes ni replantejaments. Tancar tots els serveis municipals per concentrar-los a la capital de comarca. És a dir, supressió de consultoris mèdics locals, i CAP, i derivació de tots els usuaris i pacients cap als ambulatoris.
Estaríem, amb l’excusa de la pandèmia, provant un nou sistema, dissenyat per buròcrates urbans, des de despatxos de la capital, segons els quals no fa falta anar de visita mèdica presencial. Es poden atendre totes les incidències per telèfon o correu, i només en casos molt excepcionals la visita presencial seria permesa. Més ben dit, es permetria un desplaçament de l’usuari cap a l’ambulatori, o excepcionalment d’un metge a la casa del malalt.
Digueu-me malpensat, però tants mesos tancats han fet veure als responsables de Sanitat que el sistema és poc eficient. O si voleu, ha quedat antiquat, de manera que han arribat uns nous caps pensants, amb les idees molt clares, que són capaços d’atendre amb la meitat de metges, infermeres i administratius la totalitat de persones del món rural.
Al cap i a la fi, tota aquesta gent viu en pobles petits o mitjans, acostumats de sempre a tenir serveis precaris, de manera que afegir-hi el de la Sanitat no els vindrà d’aquí. Això permetrà estalviar personal i molts diners, que ens diran que dedicaran a millorar les xarxes telemàtiques i els serveis d’urgències. Així, quan hi hagi un cas urgent, es podrà atendre en el hospital de referència. De què es poden queixar?
Les reunions, classes, conferències, debats... telemàtics han vingut per quedar-se, per què no les visites telemàtiques? Així es fa en territoris immensos, amb cases disperses per milers de quilòmetres a Austràlia o Alaska, per què no aquí? A més, ja s’ha provat aquest sistema durant els prop de dos anys de pandèmia, amb uns resultats satisfactoris. Almenys en l’àmbit de Departament, puix que amb molt poc personal s’ha atès tothom. De quina manera? Bé, això és secundari.
Així estem, i molt temo que anem per aquest camí, cap a un sistema despersonalitzat, sense atenció primària local, sense la relació pacient-metge, confiant-ho tot en sistemes centralitzats, burocratitzats i altament ineficients. Volen canviar visites per conferències telefòniques, a càrrec de l’usuari, procurant que ho facin des de casa i es quedin a casa, sota el principi de no empipar i no gastar sanitat en va.
De 947 municipis que té Catalunya, en tenim 400 en situació de tancament total o parcial. I n’hi ha 200, amb serveis mínims. Algú ha fet números? Algú ha pensat en la possibilitat d’implantar aquest nou model sota el principi que ha funcionat en aquests dos anys? Temo molt que hi ha intencions malèvoles en el Govern, pel que fa a Sanitat, i tenen tan interioritzat que el món rural és sofert i mesell, que es poden permetre tirar endavant aquest model. Ben aviat sortirem de dubtes.
