El govern municipal de Manresa ha comprat un nou cotxe oficial per a l’alcaldia, híbrid endollable (això està bé), però no ho ha explicat, i el regidor socialista Felip González ha dit que es tractava d’una ocultació «infantil», i que el govern li ha respost que no publica pas tot el que fa. No crec que la qüestió doni gaire més de si, però la deformació professional m’empeny a favor de les transparències exhaustives en la vida professional dels poders públics. M’és igual on passi les vacances el molt il·lustre senyor Marc Aloy Guàrdia, i desitjo que li siguin sempre profitoses, però m’agradaria que la Casa Gran informés de tot el que es refereix a la seva activitat com a autoritat, des del canvi de vehicle institucional fins amb quina marca de bolígraf signa els decrets (si és que encara se signen d’aquesta manera, potser ara s’utilitza l’escàner de retina). Prefereixo que el gabinet d’alcaldia i l’oficina de comunicació i propaganda ho facin públic tot, tot i tot, i els mitjans ja decidiran què els sembla rellevant per destacar-ho, mentre que els ciutadans podrem fer la nostra tria accedint directament a la font. Potser ni els mitjans ni els ciutadans no ens hauríem entretingut en això del cotxe, perquè canviar-lo periòdicament forma part de les rutines de la vida, i d’altra banda han passat quatre dècades des que l’alcalde sorgit de les primeres eleccions de la present etapa, Joan Cornet, va haver d’aguantar un xàfec de crítiques justament per dotar-se de vehicle oficial, tota una novetat, perquè els alcaldes anteriors no en disposaven, però també és cert que només feien una dedicació parcial a un Ajuntament molt més petit que l’actual en recursos, personal i projecció; la democràcia va engrandir la majoria de consistoris. A les ciutats els nous alcaldes van adoptar la dedicació exclusiva, i els que no tenien cotxe oficial el van comprar, ni que fos per donar més sensació d’autoritat (ah, el principi d’autoritat!) que el dos cavalls d’un regidor. I fins ara.