Mirador de sal. Muntanya artificial al nord del Pla de Bages. Referent visible de la comarca per a tots els que circulen per la C16, l’eix del Llobregat. Un munt entre blanquinós i rosat (depèn de com hi bat el sol) ben plàstic, certament. Des de fa unes setmanes lloc de peregrinació promocional. Fotos d’una formació musical, festa d’un restaurant de la comarca, visites seleccionades. El runam del Cogulló. El referent més alt del terme municipal de Sallent, per sobre, justament, del Cogulló (474 metres sobre el nivell del mar), on hi ha un vèrtex geodèsic amb el codi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) número 282106001 i les coordenades X (UTM): 407745,389 i Y (UTM) 4629163,114. Reconegut a la xarxa europea ETRS. Que no se’l mirin aquest punt, perquè quan el sol es pon queda a l’ombra de la nova mola. Mentre hi ha hagut activa l’explotació del subsòl potàssic de Sallent i Balsareny s’hi ha pogut anar abocant residu salí sense cap mena de problema pel fet d’haver superat aquest vèrtex geodèsic. De fet, mentre se n’ha tret mineral ningú no ha aturat l’activitat minera per qüestions ambientals.

Miro amb recança aquestes visites gràfiques. Aquesta muntanya només hauria de tenir una solució, la que hi ha dictada amb sentència judicial: la seva desaparició. Però no s’assumeix. És clar, algú dirà que el termini és de 50 anys. El runam del Cogulló es va fer sense prendre mesures per al seu aïllament i va contaminar totes les aigües del seu entorn, fonts, rieres i, de retruc, el Llobregat. La salinització es traduïda en una alta conductivitat de les aigües del riu que va fer que, a la planta d’Abrera, la Generalitat hagués d’assumir unes inversions importantíssimes per millorar la qualitat de l’aigua del Llobregat que arribava a Barcelona.

Ara, l’empresa minera, que té la muntanya artificial en propietat -inclòs el punt geodèsic i el poblat ibèric que hi ha a la part superior del Cogulló- demana canvis urbanístics per poder instal·lar un gran parc de plaques solars i, perdonin la irònica innocència, no entenc com es pot consolidar una inversió industrial en una zona que hauria de desaparèixer. Vaja, ja em diran quants anys compten que mantindran activa una inversió tan important: 25 anys, per exemple, per recuperar la inversió i treure’n algun diner? Ens hauríem polit més de la meitat del temps per retirar la sal del runam que va contaminar les aigües de tota una generació de sallentins i santpedorencs. Un acord urbanístic amb complicitat política no hauria de condicionar una sentència.