Enguany, el lema escollit per les Nacions Unides per commemorar l’1 d’octubre va ser «Equitat digital per a totes les edats». Un lema molt encertat per recordar a la societat la discriminació que pateixen les persones grans en aquest món tan digitalitzat. I també per sensibilitzar sobre la importància de la inclusió digital per a la gent gran.
Fa uns dies, amb motiu de celebrar-se el Dia Internacional de les Persones Grans, l’Oficina de la Gent Gran Activa (Generalitat de Catalunya) va organitzar una interessant taula rodona / debat amb persones expertes en la matèria per parlar de les noves tecnologies i la discriminació envers la gent gran. Una important contribució de l’Administració per afrontar l’actual bretxa digital.
Després de la revolució industrial va arribar la revolució digital. I com sempre passa, el progrés comporta avantatges però també desavantatges. La innovació tecnològica ha propiciat que els hàbits hagin canviat en totes les edats. Ha transformat la forma de vida i les relacions entre les persones. Agradi, o no agradi, les TIC (tecnologia de la informació i la comunicació) s’estan convertint en uns instruments fonamentals i necessaris.
La pandèmia de la covid-19 ha evidenciat la necessitat en l’aprenentatge de l’ús de les eines digitals per poder comunicar-se i evitar l’aïllament social. El confinament ha visualitzat la importància d’incorporar-se en l’ús de les noves eines telemàtiques.
En aquesta etapa pandèmica les persones grans probablement siguin qui més estiguin patint els efectes de l’era digital. Aquests canvis els ha sobrevingut en una edat avançada i no tothom té les mateixes facilitats per aprendre’n ni tampoc té la disponibilitat econòmica per accedir-hi. Amb tot el respecte cal admetre que –en general– una persona d’edat avançada té més dificultats d’aprenentatge que una persona jove.
Per tot plegat cal fomentar polítiques inclusives que permetin la igualtat digital per a les persones de qualsevol edat i condició social. Cal pensar en les persones grans que viuen soles i que aquesta era digital ha acabat per aïllar-les. Cal pensar en les persones que tenen discapacitats visuals, auditives i altres. Cal pensar en les persones que tenen dificultats per arribar a final de mes i quines prioritats són unes altres. Cal pensar en les persones que viuen en el medi rural on no els hi arriba la cobertura de les xarxes. Cal pensar en les persones immigrades que s’han d’adaptar a unes noves costums diferents dels seus països d’origen. En definitiva, cal pensar en els col·lectius més vulnerables per evitat les desigualtats i l’exclusió social.
Cal també que des de les Administracions s’elaborin uns dissenys «webs» més accessibles ja que sovint són un veritable trencaclosques el seu accés per efectuar gestions administratives. Cal unes «webs» més entenedores i fàcils d’operar. Una de les reivindicacions de les persones grans és que pensin més en elles i que se’ls ofereixi participar en el disseny de les noves tecnologies.
