Aquestes van ser les paraules que el papa Pau VI adreçà a l’abat Cassià M. Just, quan va ser acusat de rebre comunistes al monestir de Montserrat. L’acusació va arribar a Roma pel fet que el desembre de 1970, l’abat Just acollí la tancada d’intel·lectuals en protesta pel consell de guerra celebrat a Burgos.
Davant d’aquestes acusacions, l’abat Cassià es va desplaçar al Vaticà per explicar al papa per què havia rebut aquell grup. I va ser quan Pau VI, lluny de censurar el P. Cassià, li digué: «Recibitte tutti», és a dir: «Rebeu tothom», per confirmar així que el monestir de Montserrat i els seus monjos, havien d’acollir tothom sense excepcions. I més encara durant la dictadura, quan el català i els partits polítics estaven prohibits i perseguits pel règim franquista.
He recordat aquesta anècdota del papa Montini amb el P. Cassià, perquè el P. Manel Gasch, nou abat de Montserrat, en les paraules de salutació durant la pregària de Vespres el dia de la seva elecció, va dir que la missió dels monjos era «acollir tothom, perquè la casa de Déu ha de ser la casa de tots».
A més de l’«acollir tothom», del P. Manel Gasch, en sintonia amb el «recibitte tutti» del papa Pau VI, el nou abat de Montserrat també ha volgut recordar el P. Cassià, tot portant el pectoral de l’abat Just, un gest, que de segur marcarà el servei abacial de l’abat Manel Gasch.
Amb l’elecció del 15 de setembre passat acaba una etapa i en comença una altra de nova, plena d’il·lusió, mentre s’obre un futur d’esperança en una comunitat amb una història gairebé mil·lenària.
Recentment el papa Francesc deia que «no poques vegades la Santa Seu ha hagut d’intervenir en els últims anys», davant «les malalties que provenen de l’afebliment del carisma fundacional, que esdevé tebi i perd la seva capacitat d’atracció». Per això els cristians, i d’una manera especial les comunitats monàstiques, hem d’evitar «l’afebliment del carisma fundacional», en el nostre cas, la Regla de Sant Benet i la tradició dels pares del desert, per tal de no perdre la «capacitat d’atracció» que per als joves d’avui té la vida monàstica.
Aquest desig de retornar a les fonts del monaquisme i de retrobar el nucli de la nostra vida de monjos, ha de ser la tasca de l’abat Manel, una persona serena i intel·ligent, que, amb el seu guiatge, la seva paraula i el seu exemple, ha de portar la nostra comunitat a iniciar un camí d’esperança.
Amb la benedicció abacial que ahir va rebre el P. Manel, Déu vessarà sobre ell i sobre la comunitat, la gràcia per renovar la nostra fidelitat a la vocació rebuda i per mantenir-nos fidels a la missió de Montserrat: acollir Déu en el nostre cor i servir els germans.
