Sempre he defensat l’enquadrament d’alcaldes i regidors dintre dels partits polítics. La unió fa la força, i disposar d’un partit al costat suposa exercir més i millor el càrrec institucional. Els partits estan per ajudar, per donar suport, per aportar assessorament i coneixement de temes complicats, perquè els càrrecs institucionals puguin prendre decisions en les millors condicions possibles.
S’equivoquen els qui veuen en els partits una força dominadora o impositora de directrius i decisions, almenys aquest no és el cas del partit socialista, durant tota la seva ja llarga existència. Tothom qui hi milita o s’hi presenta, sap que l’honestedat és la principal prioritat, al costat de l’eficiència i bona praxi, en tot lloc i moment.
La pertinença a un partit, de forma directa o indirecta, permet la interrelació, de manera que el partit ajuda i assessora, però alhora l’alcalde o regidor fa arribar propostes, alternatives o queixes al partit perquè siguin ateses o corregides si és el cas; molt especialment quan el partit està en el govern.
No entenc, no puc entendre, com no hi ha hagut una autèntica revolta per part d’alcaldes i regidors d’ERC i Junts x Cat davant l’abandonament de la sanitat, en el món rural, per part del Govern de la Generalitat. No hi ha excuses ni justificació per tenir 400 municipis amb el servei de primària tancat, o amb un servei tan mínim que no es pot considerar servei. I 200 municipis amb una sanitat amputada, fins a extrems mai imaginats.
Si algú creu que a pobles sencers, després de tenir un any i mig els consultoris totalment tancats, ara els obrin per oferir un matí a la setmana de servei mèdic, d’infermeria i administració, no és una presa de pèl, és que desconeixen les necessitats i realitats del món rural. Va creixent la indignació per les excuses i la reducció al ridícul de l’assistència primària, i van augmentant les morts de persones deficientment ateses, o clarament desateses.
Veure com el Govern de la Generalitat gasta desaforadament en tota mena d’espectacles i gesticulacions, l’endemà de dir que no disposa de mitjans suficients per atendre les necessitats assistencials, arriba al final del recorregut. No sé si són conscients de la indignació i ràbia de desenes de milers de famílies, però algú els hauria de dir que hi ha una explosió social en marxa, i qui no la resolgui serà arrasat per ella.
És en aquest ambient enrarit i crispat que els alcaldes i regidors d’ERC i Junts x Cat haurien de sortir públicament i exigir el retorn a la normalitat assistencial. Si no ho fan, són còmplices i justificadors de deixar sense servei, o amb serveis amputats, als ciutadans dels seus pobles. Aquest serà un dels principals arguments per demanar que siguin apartats dels càrrecs a les municipals del 2023. Qui no defensa el benestar del seu poble no mereix ostentar un càrrec públic. A punt d’iniciar l’elaboració de candidatures, que tothom ho tingui en compte. Qui calla, atorga.
