Fa unes setmanes, els Amics de Joan Ferrer, de la mà de la Fundació Carulla, van liderar la celebració d’una jornada de treball al convent de Sant Francesc per debatre, entre més de 40 persones, quin hauria de ser el futur d’aquest espai berguedà.
Era (i continua sent) un exercici molt necessari però, al mateix temps, molt complex. Els metres i metres quadrats d’aquest espai al centre de Berga poden tenir infinitat d’usos i, ara mateix, no hi ha un consens ni polític ni social sobre què fer-ne i, encara menys, un projecte clar sobre els seus usos potencials.
Des del meu punt de vista, la matinal de treball va ajudar a posar de manifest algunes coses. En primer lloc, la gran dificultat per conceptualitzar i definir quin ús s’ha de donar a aquest gran espai d’ubicació privilegiada. Des de centre cultural integrador de diferents disciplines artístiques en l’àmbit comarcal a sala permanent d’exposicions, passant per biblioteca, Museu de La Patum, o tot a la vegada.
En segon lloc, que, malgrat les dificultats en aterrar idees concretes sobre què ha de ser l’espai, sí que hi ha consens sobre el caràcter cultural que aquest hauria de tenir.
I, finalment, que Sant Francesc no pot ser un bolet deslligat de la resta de Berga en cap sentit. És un espai que cal que formi part d’una estratègia de ciutat, tant en l’àmbit d’urbanisme com en el de relat.
Les conclusions de la jornada mencionada potser no serviran per definir exactament què ha de ser Sant Francesc en un futur proper, però sí que han de ser un punt de partida per començar a treballar decididament per donar-li l’ús que es mereix i convertir-lo en motor per a Berga.
En aquest sentit, s’ha de dir que la ciutat té un problema d’espais. No per pocs, com es podria pensar, sinó per masses. Edificis que, amb una ubicació cèntrica o estratègica per a la ciutat, no tenen un ús definit ni un projecte de futur clar.
El perill d’aquesta situació és evident. No podem caure en l’error de donar solucions individuals a aquests espais i acabar tenint bolets repartits per la ciutat, sense cap tipus d’estratègia ni relació entre ells.
Cal que fem l’exercici de pensar en global, en conjunt, i que projectem quina ciutat volem en un futur. Potser d’aquesta manera serà més fàcil encaixar totes les peces del puzle que tenim actualment.
Potser calen més matinals de treball conjunt per posar idees sobre la taula, valorar-les i veure com implementar-les o descartar-les i començar, així, a posar fil a l’agulla per projectar Berga cap al futur.
