Surto del teatre i la Candelària em pregunta: En parlaràs d’això, diumenge? Ella és la mare del pallasso Pep Callau i jo no en pensava parlar, però he canviat d’opinió: De vegades ens convé parlar de les coses que pensem que no cal. Perquè les donem per sabudes. Pep Callau ha fet 30 anys de professió de pallasso, de bogeria total, i just ara surto del teatre Conservatori de Manresa on ho ha concelebrat, amb el teatre ple, en una gala al seu aire. Una gala que ha sigut un caos, una bogeria, un desastre, un frenesí, una improvisació sobre la marxa. I, tot això, si ho digués de qualsevol altre acte o artista seria fer-li una mala jugada en tota regla, però dient-ho de Pep Callau, no. Dient-ho d’ell faig servir la recepta que ell ha fet servir, amb nosaltres, durant 30 anys –i que duri!– amb què ens ha regalat un munt de millors instants a les nostres vides. Cadascú amb la seva i el Callau, en la de tots. El desastre fet sorpresa, el caos, el no sentit del no-ridícul, el somriure compartit, la bogeria desenfrenada i sempre en directe, directe al cor, el deixar-se anar són els ingredients que Pep Callau cuina com ningú i del que encara no sé ben bé com s’ho fa. Un dia li ho demanaré. Ell, l’inventor de les curses de cotxets a la plaça, de les desfilades de models d’estar per casa, l’aturador de tot el trànsit d’un carrer, quan ha calgut. L’animador de masses, també del Barça, i l’animador de petits moments en petites places de petits racons de petits pobles de tot el país. Ens convenen Callaus a les nostres vides. I és que la mirada amb què Callau s’ho mira tot i ens ho fa mirar a tots és senzillament genial. Una recepta infal·lible per viure millor gaudint de fer-ho. Al teatre Conservatori, ara fa una setmana, ja sabíem com acabaria tot: amb confeti i serpentines i música i globus gegants de colors. Una festa en tota regla, vaja. I, entremig, molts agraïments del Callau cap als seus, i fins i tot un moment, el més emotiu, quan amb un pastís de nata embolicant-li el cap, el pallasso Callau de bracet de la persona que porta a dins, ens va parlar en serio, molt en serio, dels bons i els mals moments. Els pallassos ens fan gaudir quan ens fan riure, però ens fan créixer quan ens fan pensar. El Callau, un paio que va sortir de Sant Joan de Vilatorrada –gran ambaixador sempre del seu poble– amb un carro manllevat a un supermercat, un nas de pallasso posat i un micro a la mà amb el qual ens ha revolucionat per dins i per fora. D’on treus tanta energia, Callau? Aquest és, segur, un dels teus secrets. I el talent, i la capacitat de connectar i de seduir-nos amb un humor absolutament delirant que és, segurament, el més intel·ligent que hi ha. Fidel als seus mestres, Tortell Poltrona, Marcel Gros... Ja veuen, surto d’un teatre on un pallasso ens ha convocat per allargar-nos la vida i acabo escrivint per encàrrec d’una mare que és qui la hi va donar. Callau, ets gran. Els que sortim per la vida a viure-la i gaudir-la... et saluden. Felicitats. De Callau, només n’hi ha un.
