Així ha definit la dreta espanyola el papa Francesc, degut a la seva carta amb motiu del bicentenari de la independència de Mèxic, on diu que «celebrar la independència és afirmar la llibertat, i la llibertat és un do i una conquesta permanent».

El papa recorda als mexicans que «tant els meus antecessors com jo mateix, hem demanat perdó pels pecats personals i socials, per totes les accions o omissions que no contribuïren a l’evangelització».

Però no és només Francesc qui ha denunciat els excessos dels conqueridors en la colonització d’Amèrica. El 1.992, el papa Joan Pau II, en un encontre amb indígenes, afirmava: «¿Com podria oblidar en aquest V centenari els enormes sofriments infligits als pobladors d’aquest continent durant l’època de la conquesta i la colonització?». I el 2.007, el papa Benet XVI deia: «No és possible oblidar els sofriments i les injustícies que infligiren els colonitzadors a les poblacions indígenes, sovint trepitjades en els seus drets humans fonamentals».

I en el llibre, Sobre el cel i la terra, l’actual papa deia: «Així como s’assenyalen els abusos dels espanyols (perquè evidentment vingueren a fer negoci en aquestes terres i a emportar-se l’or), també a l’època de la conquesta hi hagué homes d’Església dedicats a la predicació i a l’ajuda, com fra Bartolomé de las Casas, defensor dels indis davant el maltractament dels conqueridors».

Per això la Sra. Díaz Ayuso ha dit que se «sorprèn que un catòlic que parla espanyol, parli així d’un llegat com el nostre, que va portar l’espanyol i el catolicisme i per tant la civilització i la llibertat al continent americà». I el Sr. José M. Aznar, en la seva arrogància, que «la Hispanitat ens ha d’enorgullir» i que «Espanya és, després de Grècia i de Roma, la nació més important de la història».

També el periodista Francisco Marhuenda, a l’article: «Un papa antiespañol», ha dit de Bergoglio, que té una «escassa simpatia per Espanya» i que en el conclave, «l’Esperit Sant es va confondre i els cardenals elegiren un candidat catastròfic». Llàstima que no estigués ell per dir als cardenals a qui havien de votar!

En aquesta espiral demagoga de polítics i periodistes, el director de La Razón diu que al papa «li agraden els ateus, els agnòstics i els enemics de l’Església»”, que «fa declaracions populistes, amb el més clar estil del peronisme del seu país» i que «li agrada xipollejar en el fang del fals progressisme d’aquesta esquerra sectària i fanàtica». El director de La Razón, que es declara «molt orgullós de ser espanyol», acaba el seu article dient que «no hi ha que demanar perdó» per la conquesta d’Amèrica. I el periodista Alfonso Rojo diu que el papa «fa l‘indi», està «en la inòpia» i és «sectari i antiespañol».

Aviat veurem els qui s’han esquinçat les vestidures per la carta del papa (i que deuen considerar la conquesta d’Amèrica, gairebé com a Patrimoni Mundial de la Humanitat), amb la pancarta: «El papa al paredón», semblant al «Tarancón al paredón».