Fa alguns anys una publicació digital manresana va fer una enquesta preelectoral entre els seus lectors. Va sortir-ne el pronòstic que l’alcalde tindria una rebolcada monstruosa, amb només el 10% dels vots, però el veredicte de les urnes va dictar tot el contrari. El problema era el disseny de l’enquesta, d’aquelles que no van a buscar la població sinó que esperen els clics dels visitants d’un web, i llavors el resultat diu més sobre el mitjà i la seva audiència que sobre el tema de consulta. En aquell cas, el digital era seguit pels contraris a l’alcalde, i a l’enquesta només hi van participar els més mobilitzats. Proliferaven, com ara, les votacions d’aquesta mena, i cada dos per tres rebia un correu del tipus: «Tal diari centralista fa una enquesta contra el català, entrem-hi tots per tombar el resultat». Tot això se sap i és antic, però el govern municipal de Manresa acaba de presentar amb pompa i PowerPoint els resultats de la seva prospecció sobre el bus al carrer Guimerà, que no s’ha realitzat a una mostra representativa dels manresans, com fan els bons instituts d’opinió, sinó oferint un botó de clicar a qui en tingués ganes. I n’han tingut ganes 331 manresans, que suposen un mig per cent del cens, als que s’han sumat 306 entrevistats al carrer, un mètode útil per als noticiaris televisius però gens científic. Per a una pregunta simple, sis-centes respostes poden donar un resultat indicatiu si procedeixen d’un conjunt seleccionat per oferir percentatges representatius en edat, sexe i hàbitat, i no és el cas que ens ocupa. Això no vol dir que la decisió municipal sobre el Guimerà sigui incorrecta, ni que una majoria de manresans no hi estigui d’acord, ni que no valgui la pena arriscar-se per impulsar un canvi quan el governant té les idees clares, però si es pretén vestir-ho tot plegat amb la disfressa de la voluntat del poble cal reclamar una mica més de rigor. De fet, el més probable és que la baixa participació signifiqui «feu el que vulgueu i ja us criticarem».
