Antigament existien les marededeus trobades, les quals, segons la tradició, eren descobertes miraculosament per bous, pastors o ermitans, en coves o en racons insòlits de la muntanya, després d’haver-hi estat amagades durant anys i panys, per evitar-ne la destrucció a mans dels sarraïns. Ara, una d’aquelles marededeus –una de les tres talles de fusta conservades de la Mare de Déu de Queralt– ha reaparegut en una parada dels Encants, després d’haver estat robada en una església del barri de Gràcia de Barcelona. Qui l’ha trobada no ha estat cap animal de peu rodó ni cap rabadà, sinó un amic del restaurador que casualment passava per allà. També passava per allà l’amic Joan Pinyol quan, fa alguns estius, va topar-se amb pintures, esbossos, manuscrits, llibres, papers i fotografies personals dels artistes Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona. Sembla que els hereus, en morir la pintora i activista cultural, viuda de feia alguns anys, van avisar un drapaire per buidar-ne el pis. El mateix Pinyol, no fa ni tres mesos, va identificar enmig d’una escampadissa de rampoines al terra dels Encants part de la biblioteca personal i paperassa diversa del poeta i crític anoienc Josep Romeu Figueras. Ignoro si és o no inevitable que tot això passi, però mentre les institucions culturals no trobin la manera de posar remei a la volatització i pèrdua d’aquests fons d’interès personal i de país, potser s’escauria crear la figura del caçador de llegats. Algú que rodés per les parades dels Encants, dia sí dia també, amb un ganxo i carretó, com els antics drapaires, atent a la localització i recuperació de tresors documentals convertits en pilots de quincalla.