Si feu neteja als àlbums del vostre telèfon mòbil per recuperar-hi memòria, a banda d’adonar-vos de la quantitat ingent de material gràfic que podeu arribar a acumular en un sol dia, també comprovareu que totes aquestes fotografies, vídeos, gif i imatges amb missatge inclòs –moltes de les quals per desitjar-vos bon dia o bona nit; gràcies, però tampoc no cal que sigui cada dia– són com una petita biografia de la vostra vida. Per exemple, hi ha tota la part lligada a la Diada de l’Onze de Setembre, amb comentaris més o menys apassionats o indiferents sobre la celebració. Missatges dels «dies mundials de» que us envien persones que s’hi solidaritzen i que us en fan partícips, la qual cosa fa pensar que, o són molt compromeses, o hi ha molt postureig barrejat. Entremig, no cal dir-ho, hi trobareu un munt d’imatges dels aniversaris i viatges amb la família i amics, dels vostres fills i filles o nebots, de la vostra mascota de panxa enlaire, jugant o prenent el sol. De les primeres fotografies amb la mascareta posada, que fins i tot podien fer gràcia. Del teletreball, que també en va fer uns quants dies...

Potser sou dels que quan decidiu fer neteja no filtreu i ho elimineu tot sense entretenir-vos a repassar imatge per imatge per si hi ha alguna cosa que valgui la pena conservar perquè és especialment divertida, profunda, emotiva, original o brillant. No és el meu cas. En aquesta ocasió vaig salvar de l’escabetxada un acudit segons el qual havien hagut d’ingressar en estat de xoc el professor de francès de Sergio Ramos i de Leo Messi; un missatge de bona nit que valia per una abraçada sense data de caducitat, acompanyat per un dibuix entranyable; el vídeo aquell on, segons la teva predisposició, sents que diuen bicicleta o lloguer (alquiler), i uns quants de molt inspirats de l’època del confinament, com un on es veu una dona gran especialment atrotinada que passa per anomenar-se Anna i tenir 39 anys amb el missatge «Així, quan obren les perruqueries?»; un altre que feia broma amb les fases de la desescalada prenent com a referència aquella escena tan coneguda de la pel·lícula dels Germans Marx Una nit a l’òpera sobre «la part contractant», i un que constata que «si ens fem un embolic amb les campanades, imagineu-vos amb la desescalada». No els he esborrat perquè em fan somriure i, alhora, per no perdre de vista al retrovisor que fa poc més d’un any i mig hi ha un virus que ens va posar en escac i que, a pesar de tot el que hem perdut pel camí, hem estat capaços de moure la peça amenaçada per evitar el mat. Salut!