Manresa no és ciutat de fires i congressos, tampoc tenim allaus de visitants que trasbalsin l’exercici de la vida quotidiana, no per manca de qualitat en els atractius turístics sinó més aviat per un problema de quantitat; amb tot, els darrers dies s’ha notat una revifada cultural que ens posa en el mapa. Estem plenament endinsats en un fantàstic cicle com és el «Tocats de Lletra» i acabem de tancar una notable i reeixida edició de la Fira Mediterrània, les xifres ho confirmen: Més del 80% d’ocupació tot just aixecar les restriccions per la pandèmia, 88 companyies, 105 funcions de les quals 44 van ser en caràcter d’estrena, 16 espais oberts al públic i 1.221 professionals acreditats; són dades de l’organització i l’Ajuntament.

Els resultats apunten que el forat de mancances que tenim per fer més atractiu el panorama manresà es podria omplir amb una potent oferta cultural si mantenim el llistó amb la implicació del sector i les institucions. Ara bé, de les xifres d’èxit de la Mediterrània n’hi ha una que ha despertat curiositat per part de diferents ciutadans i ciutadanes a les xarxes socials: La quantitat de professionals acreditats és extraordinària; per fer comparacions amb altres esdeveniments culturals de reconeguda potencia i solvència, a Manresa hem superat amb escreix els de la Fira de Tàrrega i Déu n’hi do comparant-los amb els del Festival de Sitges –amb una de les ofertes hoteleres més importants del país– que volten els dos mil. Veient aquesta munió de gent i tenint en compte l’oferta d’allotjament que presenta la ciutat, la gran pregunta de la dimensió desconeguda ha estat: I tots aquests professionals on han fet estada?

Vàries hipòtesis: Ens han fet ciutat pubilla d’Airbnb; més de la meitat eren del territori, amb el que ens haurien de fer capital permanent de la cultura catalana; el món és un mocador i s’han allotjat en cases d’amics o familiars; els hotels i residències han convertit tota la seva oferta en habitacions pastera amb possibilitat d’ocupació múltiple; els professionals són autèntics aventurers desafiadors del perill que cada dia han fet i desfet la tràgica C-55; o potser, fent honor a la seva pertinença al món de la faràndula i aprofitant el primer cap de setmana d’obertura de l’oci nocturn, van decidir empalmar de local en local bevent-se totes les copes de la nit manresana.

Conyes a banda, aquestes grans xifres, que són puntuals però tothom somnia que algun dia siguin habituals, posen en evidència que Manresa és una ciutat preparada per a una oferta cultural que va despertant, però té un problema d’acollida si volem donar l’oportunitat de pair-ho bé i dormir-ho còmodament; aquest és un problema que s’ha de resoldre, si volem passar de ser una ciutat de passada a una ciutat d’estada.