L’excavació del jaciment localitzat al pla de Santa Caterina, on s’havia localitzat restes d’edificacions medievals, ha permès confirmar el que ja se sospitava, l’existència a la zona d’un establiment romà. Les restes trobades permeten establir que, en aquell punt del que avui és Manresa hi va haver una vila romana, un tipus de poblament habitual a tot el mediterrani que s’equipararia amb el que més modernament va ser un mas. Era la llar d’una família extensa amb els seus esclaus, s’hi vivia i s’hi produïa, de vegades durant segles. La presència romana a Manresa està documentada des de fa temps -al puig Cardener, clarament- però és la primera vegada que es troben restes de construccions atribuïbles a uns manresans que van viure de forma estable al que avui és el terme de la ciutat fa gairebé dos mil anys. Es una troballa molt rellevant que allarga i eixampla la història de Manresa. És imperatiu continuar l’excavació, i no només amb campanyes d’estiu. A Santa Caterina hi ha història de la ciutat que cal conèixer, i hi ha un potencial de patrimoni visitable en ple camí de Sant Ignasi. Ajuntament i Generalitat hi haurien d’invertir generosament.
