El Berguedà es troba en una cruïlla de la seva història. De prendre una via o una altra, en depèn resoldre els problemes, o que aquests esdevinguin crònics i propiciïn una fugida definitiva de la població, amb ganes de quedar-se aquí, i no vinguin els potencialment interessats a crear un projecte de vida a la nostra comarca.
Són molts els arguments que sostenen aquesta hipòtesi, alguns dels quals vaig poder compartir en el darrer ple del Consell Comarcal.
Tenim la comarca envoltada de barreres viàries que impedeixen una mobilitat segura, eficient, sostenible i econòmica per a tots aquells i aquelles que vulguin desplaçar-se per qualsevol motiu: estudis, visites mèdiques, activitats econòmiques, socials o culturals.
Posem-hi noms i cognoms als obstacles i barreres, cap als quatre cantons: cap al sud, peatge a la C-16 o alta sinistralitat a la C-55. Cap al nord, Túnel del Cadí. Cap a l’est i l’oest, carreteres secundàries, de traçat sinuós, estretor fora del normal, projectades cent anys enrere i amb previsions de millora sense data concreta.
Per tot plegat, calen mesures urgents en aquests temes. Mesures consensuades i compartides amb tots els grups polítics, amb representació a l’ens comarcal. Cal eliminar peatges mentre l’alternativa passi per una via de molt alta sinistralitat. Cal facilitar la mobilitat cap al nord, millorant de forma urgent el tram Berga–Bagà (Túnel del Cadí), a fi que esdevingui una carretera àmplia i segura tots els dies de la setmana, tots els mesos de l’any.
I no quedar-nos aquí. Cal millorar la connectivitat entre les capitals de comarca, destinant les Inversiones necessàries a l’eix Prepirinenc: Solsona-Berga-Ripoll; alhora que s’han de complir els compromisos per finalitzar els trams pendents de la de Gironella-Prats-Vic. Així com la de la Pobla de Lillet-Campdevànol, i la de Berga a la vall de Lord.
Aquestes són les necessitats, aquests són els compromisos dels darrers governs de la Generalitat en visites institucionals al territori. No són capricis, són necessitats urgents.
I, per acabar, ens sumem a la connectivitat en tren. El vam perdre a la segona meitat del segle passat, però acostar-lo al nostre territori és un gran repte, un bon objectiu de futur. Ara tenim l’oportunitat d’aprofitar l’adaptació de la via fins a Sallent per tenir-lo més a prop, i de poder-lo aprofitar com una via més de connexió cap a l’àrea metropolitana. Ens sumem als partidaris d’aquesta opció.
Avui és possible, demà serà tard!
