Anava a titular «la tonteria», però no surt al diccionari normatiu, i «la ximpleria» no sona igual. Posin l’etiqueta que vulguin, però això de canviar l’hora de tots els rellotges dos cops l’any –i córrer el perill d’oblidar-ne algun, amb inesperades conseqüències en el futur– és propi de societats que pentinen gats per poca feina. Fa anys que els economistes qüestionen l’estalvi energètic que justifica la mesura, mentre els psicòlegs avisen dels efectes negatius, i aquest any, a més a més, resulta que l’horari d’hivern ens farà gastar més llum a les hores més cares. La majoria d’europeus estaria d’acord amb suprimir la bajanada, però discrepen sobre quin horari s’ha d’estendre a tot l’any, si el d’hivern o el d’estiu. A Catalunya el d’hivern provoca que es faci fosc més aviat i entristeix la tarda, però mantenir el d’estiu provocaria que al desembre la mainada arribés a l’escola abans que sortís el sol, i ja poden donar per perduda la primera hora. Cada any, amb el canvi de tardor, sento alegria quan les vuit del matí torni a haver-hi llum natural. Tinc la sensació que començo la jornada amb més energia i optimisme. Però en això cadascú té els seus propis sensors. Després hi ha la qüestió de la conciliació, i de com ho estem fent per allitar-nos tard, llevar-nos d’hora, dormir poc i anar de corcoll tot el dia. Se n’ha tornat a parlar perquè a una germana de l’exconsellera Alba Vergés l’han feta directora general de «Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs», amb competències sobre la reforma horària. Un cop més, els planificadors ens volen fer llevar a les sis, dinar a quarts d’una, sopar a les set i ficar-nos al llit entre les deu i onze. Jo els proposo que observin la realitat amb un rellotge de sol a l’abast. A quina hora solar fem les coses amb l’horari d’estiu? Si dinem a les dues de l’hora oficial, en realitat són les dotze del sol. Sopem a les nou? Són les set. Anem a fer nones a la una? Són les onze. En tot cas, facin el que facin, eliminin el canvi d’hora, si us plau.
