Artur Osona i Formentí (Barcelona, 1840-1901) va ser un excursionista, comerciant i escriptor català. Va col·laborar en diverses publicacions catalanes com: La Renaixença, Diario de Cataluña, Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, etc. Va publicar catorze guies excursionistes reeditades diverses vegades, però, fa més de cent anys. Per a mi és un dels indiscutibles pares de l’excursionisme català. A la seva guia editada l’any 1899 pel Centre Excursionista de Catalunya Guia Itineraria del LLuçanes, del Llobregat, del Cardener i del Segre, Busa, Cadí, Bescaran i els Piryneus ab la Cerdanya explica que seria millor canviar el nom del Pedraforca i anomenar-lo Forca de Pedra, afirma que des de Gósol per pujar al Pedraforca es tarda dues hores i mitja i recomana com a millor guia de la contrada per fer l’ascensió en Ramon Sabrià, de malnom en Planola.
Osona, a la seva Guia-itineraria del Llussanés, de las concas del Llobregat y del Segre de l’any 1899, diu: «Berga es lo centre ó punt de partida més indicat per a varies excursions, entre elles lo Santuari de Queralt, lo Pi de las Tres Branques, el celebrat Santuari de la Mare de Déu de Queralt, sobre la ciutat al O., s’hi puja en 45 minuts (altitud del Serrat de Queralt, 1.606 metres); los guies més pràctics de Berga son: en Ramon Presumit, que, es lo que recomanem, viu al carrer del Roser, i En Antón Taulé. Fondes: Posada de Sant Antoni, del Centre, carrer Major 24; de Queralt o d’Espanya, can Fidel i Posada del Arissó. La millor es la Fonda de Queralt (...) magnífic panorama a l’ermita de Nostra Senyora de Queralt, la patrona de Berga, sentada sobre un enlairat cingle i vista general del deliciós i ric pla de Berga». També diu de Berga: «És una gran ciutat que ha representat un gran paper en la història de les nostres dissortades (guerres) civils per sa situació especial puig és lo més important centre de la regió de l’Alta Muntanya, ... el Castell de Berga domina la ciutat i sa gemada i rica plana gosant d’un dilatat panorama sobre lo Pla del Bages, limitat per Montserrat, sant Llorenç del Munt i lo gegantí Montseny». També va dir en aquesta guia: «De Castellar del Riu en vint-i-cinc minuts es puja a la casa de Rabeu, d’on en vint més es puja al Pla de Campllong, on enfront la casa del mateix nom s’admira el colossal, celebrat i preciós Pi de les Tres Branques, prop del qual hi ha una fresca i rica font. Altura aproximada 1200 metres».
Josep Iglesias va publicar el llibre Artur Osona, L’Autor de les primeres guies excursionistes de Catalunya. Publicat per la Unió Excursionista de Catalunya, l’any 1983. Potser perquè escrivia en català prefabrià i la dificultat de poder trobar les seves obres fa que sigui bastant desconegut avui en dia. Caldria una reedició de les obres completes d’Artur Osona per saber com es feien les excursions al tombant del segle XIX i XX, però també per conèixer com eren les fondes i hostatgeries de casa nostra, qui eren els guies i com era la vida al Berguedà i comarques veïnes. Recordo, amb enyorança, quan la biblioteca de la Caixa de Berga era a la malaguanyada «actualment» plaça de les Fonts o amb la Leo Boixader al passeig de la Pau de Berga, les moltes hores que ens havíem passat llegint els llibres de l’Osona.
