David contra Goliat. És el pa de cada dia a la carretera de Santpedor, a la cruïlla de la sortida de les estacions d’autobusos i de Ferrocarrils. Conductors de turismes i de busos intenten no fer-se mal en un encreuament amb desnivell i per on un cotxe petit i un de gran no hi passen a la vegada. Hi són freqüents les disputes, la mala baba i, fins i tot, situacions lamentables protagonitzades per responsables d’autobusos fatxendes que posen en risc el passatge i la resta de conductors, conscients que el seu és un vehicle més gros i que no en són els propietaris.

El quid de la qüestió rau en qui té raó. El cotxe que surt de l’estació pel carrer Maternitat d’Elna i s’incorpora a la carretera de Santpedor té un stop just abans d’un pas de zebra. Està obligat a parar. L'autobús, que entra cap al mateix carrer, té un cediu el pas pels cotxes que pugen, però no pels que surten. Té prioritat, i és de calaix que si un turisme veu que hi ha un vehicle pesant a punt de passar s’esperi uns metres lluny a que aquest maniobri.

Ara bé, què passa quan és l’autobús qui arriba tard i el cotxe ja està esperant a l’stop o fins i tot l’ha sobrepassat i espera per incorporar-se perquè hi ha trànsit i no pot? La situació canvia, tots dos ho estan fent bé i passa a ser qüestió d’educació i no de norma. Així ho corroboren experts en la matèria. La lògica diu que el turisme hauria de poder acabar de maniobrar, però tothom és conscient que d’això, i d’educació, n’estem perdent tots més ràpid que la llengua catalana es queda sense parlants. S’imposa la llei del més fort, que sovint consisteix en que el conductor d’autobús avanci a base de frenades fins gairebé tocar el turisme perquè aquest, amenaçat, reculi (i amb ell, els dos o tres turismes que es poden haver acumulat darrere seu), mentre per les finestres del bus es veuen els caps dels passatgers sacsejar-se al ritme de les frenades.

Certament, aquest és un punt de Manresa mal resolt i l’Ajuntament hi hauria d’intervenir. Amb un semàfor o amb el que faci falta. És comprensible que un conductor d’autobús que pateix aquesta situació, no una sinó cinc, deu o quinze vegades al dia, cada vegada que passa per aquest punt, acabi perdent la paciència. Però les reclamacions s’han de decidir als despatxos i no intentar-les guanyar al carrer per la força. Són intolerables les conductes abusives que protagonitzen alguns d’ells -pocs per sort-, per respecte al passatge, a l’empresa que gestiona el servei i a la ciutat, que és qui ho paga.