Ens enreden. Ens entretenen amb jocs de paraules com si fossin la realitat de les coses. Jorge Luís Borges va escriure que «en las letras de ‘rosa’ está la rosa y todo el Nilo en la palabra ‘Nilo’», però ell mateix advertia que estava citant Plató i el seu diàleg Cràtil. La política desmenteix el poema: ni en el nom de la rosa hi ha la rosa, per important que la trobi Gilbert Bécaud, ni per les lletres de «Nil» flueixen les aigües del Nil, ni la derogació de la reforma laboral compromesa per les vicepresidentes del Govern espanyol, per ordre imperativa de Pedro Sánchez, constituirà una veritable derogació, per molt que la ministra portaveu faci malabarismes conceptuals i digui que tota llei nova deroga l’antiga. D’entrada, no és del tot cert: una llei nova pot modificar, i per tant derogar, només uns aspectes de la vella. Però fins i tot si la declara difunta de cap a cap, caldrà fer una lectura comparativa de les dues, no fos cas que la major part de la nova sigui producte de retallar i enganxar articles de la que suposadament s’ha enviat a la paperera. Derogar una llei pel sistema d’aprovar-ne una altra que se li assembla com una fotocòpia és voler fer passar garses per perdius. Però com que la vicepresidenta Yolanda Díaz, postcomunista d’Unidas Podemos i titular de Treball, s’havia encastellat en la defensa del verb «derogar» contra el parer de Nadia Calviño, socialista liberal obedient a Brussel·les i titular d’Economia, ha intervingut Pedro Sánchez en una escena que a més d’una feminista li deu haver provocat malestar. I Sánchez ha dit que si en el pacte de coalició apareixia la paraula màgica, calia ser conseqüent. Conseqüent amb el significat o només amb la forma? Com diria un sexador de pollets, quan li veiem el cul sabrem si és gallina. Si prometem la Lluna a l’estimat/da i li lliurem un paper on hi ha escrites les cinc lletres del mot, podríem obtenir reaccions malhumorades, excepte si la contrapart té una ànima poètica i borgiana.
