Badant per l’Índex de Competitivitat Global 4.0, i en l’edició de l’any 2019, darrera emissió publicada pel World Economic Forum, mira que ja són ganes de badar, m’hi he trobat algunes sorpreses que m’agradaria compartir. En primer lloc, que Espanya es troba en el lloc 23è d’un total de 140 països en la visió general de rendiment o d’eficàcia, no descriu l’eficiència, encara que aquesta es reflecteix, caldria dir la manca d’eficiència, en alguns sectors explorats.

En els 10 sectors explorats, es puntua de 0 a un màxim de 100 punts; doncs bé, només en un sector s’obté la puntuació màxima de 100 punts; és en el sector Salut, juntament amb Japó, Indonèsia, Singapur i Hong Kong, amb algun d’aquests països compartim l’esperança de vida més alta, en néixer. No sé com estarem després de les conseqüències que la pandèmia covid-19 hagi provocat. Però no val a badar en aquest cas. El sector sanitari ha aguantat la crisi pandèmica, però cal una millora de la inversió en els professionals i del capital tecnològic.

En quins sectors puntuem per sota de 70 punts? En la capacitat d’innovació, dinamisme empresarial, mercat laboral, les institucions i els productes de mercat. No podrem mantenir aquesta excel·lent classificació en salut, si la resta de sectors no acompanyen. I gens menys sense un finançament adequat. Recordo que els pressupostos els fan i estableixen el Govern Central i els diferents Governs de les Autonomies, la distribució pressupostària la marca la voluntat política.

Necessitem una forta aliança en el camp de la innovació, el que vol dir, una recerca formal i continuada, una col·laboració entre l’àmbit públic i privat, una creativitat que permeti un diàleg entre les diferents visions i, per últim, la capacitat de passar de les idees a productes reals en el temps més curt possible. Sense aquesta visió creativa només poden baixar en el rànquing. Sempre és bo recordar que el 80% dels factors determinats en salut, estan fora del sistema sanitari. Si el mercat laboral és deficient i amb taxes d’atur elevades, sobretot en persones menors de 30 anys, amb una fràgil capacitació per llocs de treball diferents dels existents, amb precarietat laboral, per no recordar les desigualtats de gènere, doncs tenim una gran part de la població estressada, amb incerteses en relació amb el futur laboral; l’atur de llarga durada es relaciona amb depressió, ansietat, ideació i risc de suïcidi, risc de consum de substàncies tòxiques; i les dietes deficients o poc saludables amb repercussió vers la diabetis, la hipertensió, malalties vasculars, entre altres.

En el camp de les institucions tenim marge de millora, puntuem 65,1 i es relaciona amb la seguretat. La transparència i l’ètica, el rendiment del sector públic, la previsió de futur del Govern i el capital social. Una societat preparada, sota una governança eficaç, per la innovació, sota l’aixopluc d’objectius a mitjà i llarg termini i no sota un curt determinisme de les enquestes i d’escomeses electorals.