És molt d’agrair que ERC hagi posat la banya en la futura Llei de l’Audiovisual Espanyola. Avui dia encara no és ni un projecte de llei. Ni tan sols s’ha presentat als consells de ministres, però està bé que en el tràmit d’audiència es facin saber quins són els aspectes que es consideren claus. Jo, que vaig ser soci durant anys i panys d’Òmnium Cultural, estic molt content d’aquesta iniciativa i de totes aquelles que es facin per promocionar l’ús del català en tots els àmbits. Ara bé, l’ús del català no és una qüestió de lleis.
Per més que alguns ho diguin, dia sí i dia també, el català no està en perill, el que sí que hi ha és un cert retrocés en alguns indrets del país. El motiu? Segur que són diversos, però n’hi ha un que ha fet molt mal, el procés. Es vulgui acceptar o no, el procés va trencar el pacte no escrit que a Catalunya feia certa, aquella frase del president Tarradellas, que «català és tot aquell qui viu i treballa a Catalunya». Avui ja no és així i tornar a recosir el país costarà temps. Per molts, el català ha deixat de ser la llengua d’acollida que comportava distinció i conduïa a l’ascensor social, per tornar-se en la llengua imposada i com a tal, antipàtica. Si, a més, hi afegim una nova onada de nouvinguts, en els quals no sembla que l’administració tingui gaire interès, ja en tenim l’explicació.
Comencen pel més bàsic, si la televisió pública. La que hauria de ser de tots té un biaix ideològic i qualsevol programa, sigui a l’hora que sigui, sigui del tema que sigui, ha de sortir el posicionament polític independentista, els que no ho som no ens hi sentim atrets. Si a més, cada cop, la qualitat de certs continguts deixa més a desitjar, és normal que es perdin espectadors. Segur que ràpidament alguns ja estan pensant, però si TV3 és líder d’audiència. Sí, líder, però amb un 13,2% de quota de pantalla, i la resta?
És possible que, si amb la nova llei de l’audiovisual forcen tots els altres a emetre en català, personalment hi surti guanyant, però soc molt escèptic. Haurem de veure com acaba, per una banda, a Netflix i HBO em sembla que poques pessigolles els farem, i encara més veient que actualment són més vistes les seves produccions en llengua original. A les altres se’m fa complicat veure com es pot implementar, posem, per exemple, Movistar, ràpidament ens diran que ells ja emeten en tots els canals que fan servir altres llengües espanyoles que no són el castellà. Entenc que la discussió deu estar en la producció pròpia, que, tot i que encara molt escassa, en tenen. Veurem com s’articula.
Soc conscient que el procés s’ha endut moltes energies del país, i potser, i dic potser, deu ser per això que només el 3% del cinema és en català quan la llei catalana, que ja té més de deu anys, marca un mínim del 25%. Si no és pel procés, no s’entén que els governs suposadament més sensibles a la nostra llengua no la facin aplicar. Em permeto preguntar amb quina autoritat s’enfrontaran a les grans plataformes quan són incapaços de fer complir la legislació pròpia a les distribuïdores catalanes?
