Aquestes van ser les paraules del bisbe Pere Casaldàliga, quan el 2006, a Sâo Félix d’Araguaia, va rebre el XVIII Premi Internacional Catalunya de mans del president Pasqual Maragall.
En el seu discurs, el bisbe Pere, alhora que expressava la seva gratitud per aquest guardó, afirmà que l’objectiu de la seva vida i de totes les «nostres causes, puc formular-ho en aquest postulat: Humanitzar la Humanitat». Davant d’aquest repte, el bisbe dels pobres es preguntava: «És una utopia?». I ell mateix es responia, fonamentant-se en el missatge de Jesús de Natzaret: «L’Evangeli és una utopia més gran». I per això la reivindicava tot dient: «La utopia és necessària com el pa de cada dia».
El bisbe Pere denunciava en el seu discurs el «sistema de capitalisme neoliberal que ens imposen» i per això deia que era «precís reinventar una economia de convivència», com demanava Edgar Morin, quan rebé aquest mateix guardó el 1.994.
He recordat el discurs del bisbe Casaldàliga, amb motiu de la cimera de la COP-26, a Glasgow. Precisament, el papa Francesc, en la línia del que deia el bisbe Pere, s’ha dirigit als líders de la COP 26, perquè «escoltin el crit de la terra i dels pobres», donin «respostes a la crisi ecològica que vivim» i «esperança a les generacions futures».
El papa ens urgeix a canviar d’estil de vida, a no continuar vivint com ho fèiem abans del març del 2.020. Per això el papa ha demanat als líders polítics, que reconeguin «les asimetries del món», per donar solucions als problemes econòmics que ofeguen els més pobres.
En aquests moments, com deia el bisbe Pere Casaldàliga amb motiu del XVIII Premi Internacional Catalunya, també cal construir una «economia de reciprocitat», que ens faci entendre que «viure és conviure, sense prepotències, sense exclusions». Perquè, com deia el bisbe Pere (com ara mateix), «estem descobrint, per necessitat, que naveguem en el mateix vaixell», una idea que comentà també el papa Francesc el 27 de març de 2020, a l’inici de la pandèmia, en la pregària que va fer a la plaça de Sant Pere, totalment buida i sota la pluja.
En el seu discurs davant el president Maragall, el bisbe Pere deia, que el món (ahir i també avui), té un dilema: o bé s’enfronta a «un xoc de civilitzacions o a una aliança de civilitzacions». I per això el bisbe Casaldàliga demanava «humanitzar la Humanitat», una tasca que és «missió de tothom». I és que, com somiava el bisbe dels pobres, «un altre món és possible. Un altre món és necessari».
Tant de bo ho entenguin, i ho facin possible, els líders de la COP-26. I és que malgrat l’amenaça del canvi climàtic, el sofriment, la malaltia i la mort dels éssers estimats que hem perdut en aquesta pandèmia, cal alçar-nos de nou, com ens diu el papa, per «somiar, arriscar i comprometre’ns per canviar el món».
Aquesta era la utopia del bisbe Pere Casaldàliga. Aquest és el somni dels qui volem «humanitzar la Humanitat».
