La creació d’un espai musulmà al cementiri de Manresa, en un moment en què la població que professava aquesta fe a la ciutat era molt minoritària, va haver de vèncer algunes dificultats fruit d’un moment en què la població manresana era molt homogènia i es feia estrany haver de cedir espais propis i accessos diferenciats a una comunitat immigrada. Un cop resolts els problemes, durant molt temps el nombre d’inhumacions en aquest espai va ser ínfim, perquè la primera generació de musulmans arribats a la ciutat preferia ser enterrada al seu país. Tanmateix, tot això ha canviat. Avui els musulmans són una part molt significativa de la població del país i de la ciutat, la seva presència està consolidada i les noves generacions filles de la immigració ja no es planteja que les seves despulles tornin al país d’origen de la família. La demografia marca que el nombre d’inhumacions creixerà, i que en pocs anys pot arribar a una xifra important. El cementiri de Manresa ha de preveure-ho i caldria evitar que els musulmans s’hi trobin sense espai, com ja ha passat.