La frontera entre Dinamarca i el land alemany de Schleswig-Holstein va ser delimitada el 1919 per un plebiscit (sí, de vegades aquestes coses es voten) i el seu resultat va deixar una minoria alemanya a la banda danesa i una minoria danesa a la banda alemanya. Actualment, la població de llengua danesa a Schleswig se situa entorn de les 50.000 persones. La constitució els garanteix representació al Parlament de Kiel encara que no obtinguin el 5% obligatori per als altres partits, i en les darreres eleccions federals han situat un representant al Bundestag.

La xarxa d’escoles daneses és gestionada per una associació cívica i és de titularitat privada, però l’estat alemany en garanteix el finançament total, com si fos pública. Un terç de les famílies que hi porten els seus fills són de llengua danesa, un terç són mixtes i un terç són alemanys que valoren l’enriquiment que suposa adquirir una llengua que pot donar oportunitats a l’altra banda de la frontera. El buc insígnia de la xarxa és l’escola A.P Møller, un edifici enlluernador finançat per la família propietària del gegant navilier Maersk. Convé passejar-s’hi per descobrir que una escola pot semblar un aeroport d’última generació, però sobretot per descobrir en què consisteix realment la immersió lingüística. No s’hi fan en danès només les classes, sinó qualsevol altra forma de comunicació que formi part de l’activitat educativa. Fins al punt que les tutories es desenvolupen sempre en danès, fins i tot quan els pares són de llengua alemanya i no entenen res. En aquest cas, l’alumne fa d’intèrpret. L’escola defensa que és justament en aquest cas quan la força de l’adquisició d’una llengua es manifesta de forma més clara tant per als alumnes com per als pares. I els resultats estan a la vista: el nivel dels alumnes és dels més elevats del país.

Amb la perspectiva d’ara, la Generalitat va cometre un error els anys vuitantes quan va denominar immersió lingüística al que s’anava a fer aquí. Parlar d’immersió sobrevalora les expectatives i facilita la feina als qui ataquen el sistema escolar amb l’objectiu inconfessat però evident de convertir el català en una relíquia zombi. A Catalunya hi ha hagut escola en català, que és una altra cosa. Potser era el màxim que es podia aconseguir. I sí, ha fet molta feina. Però ni va ser immersió en el seu moment ni és escola veritablement en català hores d’ara. De fet, cada vegada s’assembla més a l’escola que reclamen els que volen que el català sigui un patois marginal. Al pas que anem, si un dia governen Cs o el PP, no podran donar-se el gust de desmantellar-la perquè ja serà exactament com la volien. Ja podem córrer.