Al Festival Grec de Barcelona de 2018 es va estrenar, sota la direcció d’Oriol Broggi, un muntatge de la companyia La Perla 29 sobre El poema de Guilgameix, rei d’Uruk, un relat antiquíssim, conservat fragmentàriament en escriptura cuneïforme sobre tauletes de fang, que constitueix una de les primeres narracions de què tenim coneixement. Guilgameix és un personatge històric que fa quatre mil set-cents anys era rei d’una ciutat emmurallada a tocar del riu Èufrates. Els arqueòlegs han localitzat Uruk, però, quan ens endinsem en la lectura d’aquesta obra, ens adonem que no ens trobem davant d’una crònica fidedigna, sinó d’una epopeia que, a partir d’una figura real, l’enalteix i la dignifica incorporant-hi una dimensió mítica i èpica. El poema de Guilgameix, rei d’Uruk és sobretot un cant a l’amistat i un testimoni de la confrontació ja des de l’antiguitat de l’ésser humà amb els grans temes que en configuren l’origen i el sentit, incloent-hi l’anhel d’immortalitat o el vincle amb la natura. Ara Edicions Poncianes, una editorial que publica, sota el lideratge de Jordi Carulla-Ruiz, obres d’una exquisida qualitat formal i d’un contingut rellevant, ens ofereix la versió que Jeroni Rubió Rodon va fer d’El poema de Guilgameix, rei d’Uruk per a la programació del Grec. A través de les pàgines del llibre se succeeixen intervencions divines, somnis premonitoris, aventures excepcionals, reflexions morals,... Un dels aspectes que ens resulten més fascinants és la prefiguració d’elements que retrobarem a la Bíblia o als primers clàssics grecs. Hi apareixen el diluvi universal i l’arca salvadora que retrobarem amb Noè. Hi surt un bosc de cedres com el del Líban, usats també per construir temples, com el de Salomó. I l’amistat entre Guilgameix i Enkedu ens recorda la Ilíada d’Homer i el vincle que unia Aquil·les i Pàtrocle, però el viatge que emprèn Guilgameix després de la mort d’Enkedu sembla precedir i inspirar l’Odissea d’Ulisses. I la lluita de Guilgameix i Enkedu amb el Toro Celeste ens convida a evocar el Minotaure, de la mateixa manera que la imatge del barquer Urxanabi que travessa les Aigües de la Mort ens fa pensar en Caront, que fa de barquer a l’Hades de la mitologia grega. I podríem posar en relació alguns dels reptes que Guilgameix i Enkedu es proposen amb els treballs d’Hèracles. I quan després del diluvi, hi llegim que «tots els éssers humans s’havien convertit en fang un altre cop», hi associem la Bíblia: «El Senyor va crear l’ésser humà de la terra i a la terra el fa tornar». Amb aquestes observacions no pretenc pas atribuir a El poema de Guilgameix, rei d’Uruk una influència determinant en altres grans textos de l’antiguitat, però sí que ens ajuda a intuir i a comprendre que Mesopotàmia, Israel, Fenícia, Grècia i fins i tot Egipte compartien i intercanviaven coneixements, però també mites, llegendes i relats. Guilgameix n’és certament una de les fonts primordials.
