Els textos d’aquest diumenge, Dn 12, 1-3; i Mc 13,24-32, parlen d’una visió apocalíptica del món nou que vindrà, on, «després d’una gran tribulació el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror; els estels cauran i els estols celestials trontollaran. Aleshores veuran el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i majestat» (24-28).

És cert que Jesús va profetitzar la fi del món. Però no es refereix a la fi absoluta dels temps del món, sinó al món d’aquell moment. Per això nosaltres, més que angoixar-nos per la fi del món, hauríem de fer-ho per la nostra pròpia fi.

Hem de procurar posar el punt de mira veient tots els signes de la vinguda de Jesús, qui ens convida a descobrir els signes del temps, no s’està acabant el món, sorgeix un nou món ple d’un nou esperit. A la carta als hebreus, Sant Pau parla que «amb una sola oblació ha portat per sempre la plenitud a qui en són santificats. Quan el perdó ha estat concedit, ja no hi ha cap ofrena pel pecat»(He, 10, 11-14.18).

Jesús ens demana que estiguem atents a la seva presència com ho fa la figuera amb els seus canvis: «De la figuera apreneu el sentit de la paràbola: quan les seves branques es tornen tendres i comencen a sortir-hi les fulles, coneixeu que l’estiu és a prop, igualment quan succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes».

Tots tenim manifestacions de Déu que les rebem al fons de l’ànima i si les escoltem ens van transformant. Violeta Martínez, desnonada, arriba a un pis de Vallbona amb el pare gran, els fills i separada del marit. Es troba de gust a la parròquia perquè hi és ben acollida. El dia de Tots Sants, enmig de l’eucaristia, va entendre que Déu la volia, abans havia estat plorant. «Feliços els qui ploren; Déu els consolarà (Mt, 5-4) i ho va entendre, perquè a la sortida «em va fer una abraçada d’agraïment».

Pere Pérez, militant d’ACO, subratlla la importància de la presa de consciència de com Déu l’ha guiat al llarg de la vida. El seu compromís dins el moviment, familiar, sindical, veïnal, social, eclesial i polític li suposa una resposta a la crida de Déu, i al mateix temps fer la seva voluntat és acceptar una oferta de felicitat.

Aquests són testimonis del nou món que Jesús ens anuncia a l’evangeli de Marc. Penso que en el moment actual, on tot sembla catastrofisme, la nostra missió és encendre aquella llumeta d’esperança dins el pessimisme, o la bondat de les persones, que no s’explica en general.