Estaria bé, per una vegada, fer les coses ben fetes i d’entrada no espatllar-les, que és la millor forma de no haver-les d’arreglar després. Ho dic pels Jocs Olímpics d’hivern que diuen que volen fer d’aquí a uns anys al Pirineu. Al Pirineu, sí, però per allò de vendre, anomenats des del primer instant Barcelona & Pirineus. No cola. Soc dels que penso que als de la Terra Baixa, de vegades, els agafen rampells tan forts que necessiten, per fer-los, que els de la Terra Alta els diguin que sí. Als de la Terra Baixa no els agrada que els diguin a res que no. I ara potser és el cas. Sí, i ja sé que a la Terra Alta hi ha hotels i estacions i interessos turístics que clamen per un tros de pastís que suposadament pot suposar que els tocaria si es fessin els Jocs. Però la cosa no va de pastissos. Siguem seriosos, i encara més aquests dies que ja estem veient que la cimera del clima de Glasgow, que va acabar divendres, va acabar sense avançar gaire perquè, penso, han xerrat molt. Menys xerrar i més fer. Doncs amb això dels Jocs d’hivern dels Pirineus penso el mateix. I en aquest cas, menys fer vol dir no fer-los. Perquè si els fas, no ho faràs bé perquè el model que fem servir per fer aquestes coses grosses és trinxeraire i mira per a avui, però no per a demà. I el Clima i el territori necessita, sobretot, mirar per a demà i això passa no pel que faràs demà sinó pel que fas, i el que no fas, avui. Ara mateix ja hi ha una plataforma en contra dels Jocs d’Hivern i escolto veus reputades amb arguments tranquils i sòlids i coherents. De l’altre costat sento els anuncis de sempre. I trobo que el no dels que diuen «no» es fa escoltar. No és no perquè no. És no perquè sí. Perquè si no abandonem els models que hem fet servir fins ara no podem predicar el canvi per a demà. El govern posa damunt la taula un referèndum amb un cost de 800.000 euros i em demano si aquest cost no és en si mateix una contradicció. No sé si ens calen uns jocs. No sé si als Pirineus li calen un jocs. Sé que ens cal preservar el país i potenciar-lo, i el Pirineu encara més. I sé que un gran esdeveniment com aquest,no garanteix, per com es fan aquestes coses, que els Pirineus en surtin ben parats. I, és clar, ja se sap que als de la Terra Baixa, els Pirineus, els cau lluny ,i més com un parc temàtic que no pas un tros vital i excepcional de territori i país. No sé si m’explico, però jo també dic que aquests jocs, i tripijocs, no ens calen.