Diumenge vinent faltarà un any exacte perquè arrenqui el Mundial de futbol. Serà a l’Estadi Icònic de Losail, un recinte que es va construint al mateix ritme que la ciutat que l’ha d’acollir. Perquè fins ara en aquella zona, 23 quilòmetres al nord de Doha, no hi havia res, només la casa d’un xeic que, com que s’hi devia trobar sol, va decidir que el clima àrid de la zona era perfecte per instal·lar-hi una mena d’Empuriabrava descomunal. Allà al costat també hi ha el circuit de motos, el mateix en el qual es fan curses de nit, perquè així es pugui gastar tota l’electricitat possible, ara que és barata. Total, als emirs no els ve de quatre duros.
A part de portar el mundial de futbol a un país desèrtic, petit i sense cap tradició en el campionat, ja que la seva selecció no s’hi ha classificat mai, la FIFA va aconseguir que s’hagi de canviar tot el calendari internacional. Així doncs, el novembre del 2022 es pararan les lligues de futbol i la Champions, i el mundial, que habitualment és entre el juny i el juliol i no molesta tant la resta d’esports, es convertirà en una competència per ofegar encara més les altres disciplines. A més, hem arribat fins aquí després que es compressin vots en el procés de decisió i de matar a palades treballadors durant les obres de construcció d’uns estadis on diuen que hi haurà aire condicionat. També perfecte per afrontar la crisi climàtica. Segur que Greta Thunberg s’hi apunta. Però tranquils, que el nou entrenador del Barça, el messies de la culerada, diu que és un país acollidor i obert a tothom. Sabent-ho, a casa ja estem més tranquils, perquè als deserts hi ha miratges i potser ens han enganyat i aquest n’és un.
